¿A qui li interessa que hi hagi un nou conclave?

Cada vegada que el papa Francesc es posa malalt o visita un hospital sembla que comença un nou conclave i tothom es prepara ja per a la presentació d’una renúncia o bé per a l’elecció d’un nou candidat.

A primers de juny el papa Francesc, amb 86 anys, va tornar a anar a l’Hospital Policlínic Universitari Gemelli de Roma. Tot semblava que només es tractava d’una pura visita, de prop de mitja hora, per fer-se una revisió mèdica (al Centre de Medicina de l’Envelliment) i un simple TAC. Tot rutinari. Però, a l’endemà mateix d’aquella visita, el dimecres 7 de juny a la tarda, va ser operat d’urgència, i amb èxit, d’una hèrnia abdominal que podia tenir el risc de produir-li una obstrucció intestinal. I ben aviat van saltar totes les alarmes. La veritat és que cada vegada que el papa Francesc es posa malalt o visita un hospital sembla que comença un nou conclave i tothom es prepara ja per a la presentació d’una renúncia o bé per a l’elecció d’un nou candidat.

Recordem que el papa Francesc ja va ingressar en aquest hospital el passat 29 de març degut a una infecció respiratòria (una pulmonia aguda) i que en va sortir, tres dies després, cridant: “Encara soc viu!” I va poder seguir les celebracions de Setmana Santa (menys el Via Crucis al Coliseu perquè feia molt de fred). També, el passat 26 de maig, va anular la seva agenda perquè tenia febre, però al dia següent ja va poder continuar amb les seves activitats habituals. Anteriorment, el 4 de juliol del 2021, Francesc també havia ingressat en aquest mateix hospital, durant deu dies, per a una operació de colon que va tenir una molt lenta recuperació. I a tot això encara li hem de sumar els problemes de mobilitat que té degut a l’afectació del seu genoll dret que l’obliga a anar amb bastó o en cadira de rodes. Una lesió de la qual ell pretesament no es vol operar.

Aquesta vegada el papa Francesc ha sortit novament cridant: “Encara soc viu!” El que em preocupa, com a periodista, més enllà de l’avançada edat del papa Francesc, és el gran salt qualitatiu que hi ha entre un degut seguiment informatiu de les seves xacres de salut fins a passar a muntar cada dos per tres un nou conclave. ¿A qui li interessa que hi hagi un nou conclave? Certament, no als periodistes (que seguim el dia a dia del que passa al Vaticà, sigui el que sigui), sinó sobretot a un entorn de la Santa Seu que li molesta molt el papa Francesc i que ja fa càlculs de la seva substitució i, fins i tot, ja en busca nous candidats.

S’imposen les teories de la conspiració

Justament a això és referia també, a primers de juny, el cardenal espanyol Julián Herranz, de 93 anys, que —en declaracions a Religión Digital— denunciava que hi ha “intents de manipular el pròxim conclave”. Una teoria que no es cansa d’escriure el periodista català, excorresponsal de TV3 a Roma, Vicenç Lozano, en els seus llibres: Intrigues i poder al Vaticà i Vaticangate. El complot ultra contra el papa Francesc i la manipulació del pròxim conclave, tots dos publicats pel segell Pòrtic.Ja no es tracta que hi hagi tota una teoria de la conspiració sinó que hi ha grups i persones molt concretes que treballen ja en un nou conclave.

El cardenal Herranz, que precisament prové de la prelatura de l’Opus Dei, assenyala que l’any 2018 un “grup de multimilionaris” van promoure un fons econòmic per pagar a antics agents de l’FBI amb l’objectiu d’elaborar “informes personals sobre els més ‘papables’ i els més influents entre els cardenals electors. És la mateixa ideologia que des del començament del seu pontificat s’ha oposat al papa Francesc i que ha prosseguit fins a l’intent de manipular el pròxim conclave, gairebé a l’estil amb què en altres temps ho feien els monarques de les nacions catòliques”. Aquest informe portaria el nom de ‘Red Hat Report’ (‘Informe Birretes Vermelles’).

L’hospital Policlínic Universitari Gemelli | Sergio D’Afflitto, Wikimedia Commons

Herranz assenyala que els intents “descarats” d’influir en el proper conclave van en la línia de dos textos publicats durant els darrers anys per dues editorials catòliques. Es tracta de The Next Pope, del teòleg George Weigel, autor també d’una biografia de Joan Pau II; i el del periodista Edward Pentin, corresponsal a Roma del National Catholic Register (del grup EWTN), que va publicar l’agost del 2018 un manifest de l’exnunci als Estats Units, Carlo Maria Viganò, on demanava la dimissió del papa Francesc acusant-lo, sense proves, d’haver protegit l’excardenal Theodore McCarrick, culpable de múltiples abusos de menors i de joves.

Ara el cardenal Herranz acaba de publicar les seves memòries, en un llibre titulat Dos Papas, i assegura que un cardenal dels Estats Units va enviar com a regal personal a tots els cardenals del món el llibre de George Weigel, publicat per Ignatius Press, on proposava un perfil diferent al del papa Francesc per al proper pontífex, apostant per un nou papa que no fos tan “conciliar” (en la línia del Vaticà II) sinó un papa de “transició” obert a la “nova època del segle XXI”. El llibre que acaba de publicar el cardenal Herranz conté un pròleg que ha escrit el mateix papa Francesc i en el qual li agraeix al cardenal “tot el seu treball i el seu esforç”.

Francesc Romeu
Capellà i periodista
@franromeu