Anna Baduell: “Procuro que la meva feina estigui sempre orientada al servei de l’Església i les persones”

Anna Baduell “Procuro que la meva feina estigui sempre orientada al servei de l’Església i les persones”
Anna Baduell “Procuro que la meva feina estigui sempre orientada al servei de l’Església i les persones”

Aquesta setmana, amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, Foc Nou pren la temperatura de l’estat de la comunicació de l’Església entrevistant responsables de premsa de diversos àmbits de la institució. Amb una formació sòlida i contrastada, esdevenen la veu de les entitats de cara enfora, assumint reptes col·lectius i tractant de resoldre les mancances que encara arrossega l’Església en matèria comunicativa.

L’Anna Baduell Veciana està casada i té cinc fills. És llicenciada en Filosofia i en Periodisme. Des de fa catorze anys treballa a l’oficina de Comunicació de l’Opus Dei a Catalunya. Arribada als 54 anys, creu estar en un bon camí en què vocació personal i professional van de la mà serenament. Gaudeix amb una bona conversa, una bona lectura o amb un passeig per la natura; “de tot allò que m’ajuda a obrir horitzons”, confessa.

Al teu compte de Twitter utilitzes una frase d’El Petit Príncep per descriure, possiblement, la teva manera de pensar. És aquesta: “Los ojos están ciegos. Es necesario buscar con el corazón”. En el teu treball al capdavant de l’oficina de comunicació de l’Opus Dei procures aplicar aquest mètode per cercar solucions i fer-ho, també, des del cor?

Crec que cal tenir una mirada profunda i comprensiva envers les persones i la realitat que ens envolta per descobrir la bellesa del món que Déu ens ha confiat. De vegades anem tan de pressa, amb tantes coses entre mans, que no dediquem prou temps a les coses importants o no les sabem veure.

“Per molt que es digui, el cor parla al cor i la llengua no parla més que a l’oïda”, segons ens diu sant Francesc de Sales, patró dels periodistes; unes paraules que són molt adequades per a la nostra tasca, com les d’El petit príncep.

En la meva feina, procuro que aquesta sempre estigui orientada al servei de l’Església i les persones.

Creus que una estructura com la de l’Opus Dei està preparada per afrontar casos de calúmnia i difamació que es puguin produir en un futur? Com actuaríeu?

El Papa Francesc va dir en una ocasió que els periodistes tenim la possibilitat de caure en quatre actituds dolentes que ens amenacen contínuament i de les quals ens hem de defensar, que són: la desinformació, la difamació, la calúmnia i la coprofília. Contra això hem de lluitar tots els professionals del periodisme. Un bon professional ha de treballar sempre al servei de la Veritat; estar obert a facilitar la feina dels companys de professió i procurar ser una font d’informació fiable; hem d’estar disposats realment a ajudar el periodista a fer el seu treball oferint-li la informació que necessita de la millor manera possible. Aquesta actitud és el motor constant, diari, de la nostra feina.

Així, es podria dir que la vostra tasca, des d’institucions religioses com la que representes, és fer de pont amb els periodistes i els mitjans per fer-los més fàcil la feina?

Aquesta és una de les tasques principals. Des de l’oficina treballem per transmetre molt bé la institució, i comunicar la seva identitat. Es tracta de donar un servei professional a peticions específiques de periodistes que desitgen informar-se sobre l’Opus Dei i esdeveniments relacionats amb la seva activitat; i a qualsevol persona interessada. També treballem per emetre continguts a través de la pàgina web de la Prelatura en català.

Quina sensació et genera la cultura comunicativa de l’Església a Catalunya?

Veig un gran esforç per part de totes les institucions i carismes per dur el missatge de l’Evangeli arreu i  per oferir solucions als problemes socials que vivim. Tenim el repte de dialogar. En la societat actual, hi ha molts llenguatges diferents, realitats diverses, però cal saber com connectar sense perdre la identitat.

Quins codis lingüístics i quins filtres procureu utilitzar en la publicació dels continguts que transmeteu?

En primer lloc, el més important és l’actitud. Cal que les nostres actituds palesin el nostre missatge. Després hem de parlar amb un llenguatge que la gent entengui i atractiu, com ho és la bona notícia de l’Evangeli; fer-ho en els canals adequats i amb professionalitat.

Existeix un esforç quantitatiu pel que fa al posicionament a les xarxes i a la premsa de l’Església catalana en els últims anys?

Crec que hi ha un esforç per fer-se propera. Benet XVI, en el seu darrer missatge durant la Jornada de Comunicacions Socials el 2013, ja va dir que “la cultura de les xarxes socials i els canvis a les formes i els estils de la comunicació suposen tot un desafiament per als que desitgen parlar de veritat i de valors”. A Instagram, per exemple, veig un gran nombre de comptes de grups de les diòcesis que creen comunitat i són instruments d’evangelització. Diguem que fem camí.

Redacció Foc Nou

Comparteix

Contingut relacionat