Menu
6 de maig de 2024
El progrés tecnològic és un tema d’una enorme transcendència. Francesc ja l’ha tractat en profunditat en la seva important carta Laudato si’ (2015) i també en la recent Laudate Deum (2023). Continua així i aprofundeix la reflexió que van fer els seus predecessors, particularment Benet XVI al capítol VI de Caritas in Veritate (2009). I és que el progrés tecnològic és actualment un dels fenòmens més importants que viu la humanitat, amb enormes implicacions en tots els àmbits, particularment per a la convivència i la pau, que ens obliguen a tots a un profund discerniment.
Francesc té una mirada profundament realista i, a la vegada, esperançada sobre la tecnologia. Recollint les afirmacions del document Gaudium et Spes (1965) del Concili Vaticà II, el progrés tecnològic és una manifestació de la intel·ligència, amb la qual Déu ha dotat a l’ésser humà, a fi de respondre al seu amor a través de la llibertat i el coneixement. Amb la ciència i la tècnica, els humans posen remei a molts patiments i guanyen la capacitat de fer de la terra un espai digne per a la vida humana, augmentar la llibertat, la fraternitat i la pau, cooperant així amb la creació.
Ara bé, per a Francesc els avenços tecnològics plantegen també nombrosos interrogants i amenaces. La tecnologia no és mai “neutra”, ja que és el resultat de les influències i els valors socials i culturals de cada època. En efecte, no és solament una qüestió, com s’acostuma a creure, d’un correcte ús o aplicació, sinó que la mateixa recerca científica, l’experimentació, la planificació, la comercialització i la distribució de les innovacions tècniques venen marcats i orientats sempre per decisions humanes i, per tant, tenen una dimensió ètica.
Per a Francesc, el problema és que no podem presumir a priori que el desenvolupament tècnic aporti una contribució benèfica al futur de la humanitat. Aquest resultat positiu només és possible si des de l’inici del procés tecnològic s’actua de forma responsable i d’acord amb els valors humans fonamentals. Només serà possible si en la base del progrés tecnològic es col·loca la dignitat i la fraternitat de la família humana. Així, el gran perill és l’avenç del “paradigma tecnocràtic”, que alia l’economia amb la tecnologia, per maximitzar l’eficiència per sobre del bé comú. Una mentalitat que vol superar tot límit i controlar-ho tot, caient en una “dictadura tecnològica”, que acumula el poder en mans d’uns pocs, promou les desigualtats i posa en risc la convivència.
Aquest repte reclama, segons Francesc, una formació de tothom en responsabilitat, així com l’educació i la promoció del pensament crític. Reclama també la creació d’organismes encarregats d’examinar les qüestions ètiques emergents i de tutelar els drets de les persones que usen o són influïts per la tecnologia.
En aquest sentit, el papa reflexiona particularment sobre la denominada “intel·ligència artificial” i els seus algoritmes. Ens recorda que és una intel·ligència “fragmentària”, en el sentit que només pot reproduir alguns aspectes de la intel·ligència humana. Però sobretot, subratlla els seus perills en diversos àmbits (noves i poderoses formes de manipulació i control de les persones; decisions legals basades en dades però sense valors ètics; destrucció de llocs de treball i empobriment de molts; armes autònomes letals sense supervisió humana). Davant de tot això, demana un Tractat internacional vinculant que reguli el seu desenvolupament, no solament per prevenir les males pràctiques, sinó també per encoratjar-ne les millors, que estimulin les iniciatives personals i col·lectives.
En definitiva, Francesc fa una crida a la responsabilitat de tots, a fi que el progrés de l’anomenada intel·ligència artificial contribueixi a la causa de la fraternitat humana i de la pau, com a fruit de relacions humanes basades en el reconeixement de cada persona i la seva dignitat inalienable.
Eduard Ibáñez
Advocat, adjunt al Representant personal del Copríncep episcopal d’Andorra. Exdirector de Justícia i Pau (2001-2021)
@eduardiban
Març/Abril de 2024
