L’assetjament a la cultura escolar

Més enllà de la cruesa d’algunes accions, la cultura relacional d’infants i adolescents és una mostra dels valors socials imperants.

La voluntat de fer front al desafiament educatiu que suposa l’assetjament a l’escola, el bullying, és relativament recent a la cultura escolar. A les tensions habituals que provoca el creixement tant físic com psicològic se sumen les naturals complexes relacions interpersonals dels infants i adolescents. Tots tenim memòria del nostre pas per aquestes etapes i segur que podem recordar perfectament episodis en què hem estat testimonis d’algunes relacions desequilibrades de poder entre companys o, fins i tot, hem estat nosaltres mateixos objecte d’algun abús relacional. Podria ser, també, que algú recordi haver estat la persona causant de l’acció d’abús. Una alumna em deia en una ocasió que l’esperit relacional que hi ha darrere l’assetjament escolar era la manera habitual de relacionar-se entre els companys de la classe. Sens dubte, una afirmació que no pot deixar insensible a cap docent.

La cultura escolar s’ha anat fent més complexa simplement pel fet positiu que ha augmentat la sensibilitat social per a la cura de la infantesa i adolescència, d’una banda. I d’un altra, perquè, afortunadament també, hem obert el ventall de consideració de la diversitat, identificada amb el valor del respecte. Hem anat abandonant la idea que les persones ens fèiem més sòlides normalitzant les condicions de desigualtat i del tipus de poder habituals en el món dels adults. S’han anat trencant els estereotips de normalitat, dins la qual no hi tenien cabuda els infants i adolescents grassos, amb ulleres, o amb cossos no considerats en els cànons de la bellesa. Aquells que mostraven sensibilitats fora de la norma o que tenien situacions sòcio-familiars mal considerades eren fàcil presa dels qui dominaven el grup, ja fora per la seva força física o per altres tipus de reconeixement, que els marcs culturals dominants els hi concedien. El que cal recordar, encara que ens dolgui, és que aquells marcs culturals eren també en una bona part els dels propis mestres, com a reflex de la cultura social, tot i que no fossin reconeguts obertament o fossin continguts pels seus comportaments educats.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que el bullying és la causa de la mort de 200.000 joves entre 14 i 28 anys, i que es van detectar més d’11.000 casos d’assetjament de diversos tipus a Espanya entre el gener del 2021 i el febrer del 2022. El Departament d’Educació ha registrat 430 casos de violència contra alumnes en el primer trimestre del curs actual. Més enllà de la cruesa d’algunes accions, no hi ha dubte que la cultura relacional d’infants i adolescents és una mostra dels valors socials imperants, encara que ha augmentat el grau de consciència sobre la seva gravetat.

Malauradament, vivim situacions contradictòries com va mostrar l’intent de suïcidi de les bessones Leila i Ivan, que anaven a l’Institut Llobregat de Sallent, i que va suposar la mort de la Leila i deixar en estat greu l’Ivan, que s’identificava com a noi. Des que es va publicar la notícia, es va veure la dificultat de reconèixer que hi havia assetjament escolar, més enllà de les dificultats sòcio-econòmiques de la família. Els professors de l’institut portaven les bessones a un espai fora de la classe, conegut col·loquialment com “la nevera”. La seva pretensió era defensar-les dels altres companys, però la conseqüència evident era que elles quedaven apartades i els altres continuaven les classes amb tota normalitat. Una observació externa podria portar a pensar que l’important era continuar explicant les lliçons per no endarrerir el programa, sense ponderar el propi valor d’educar. La realitat es canvia amb fets concrets que modifiquen les nostres creences i conductes, i no només amb lliçons teòriques.

Pepe Menéndez
Professor
@PepeMe