Daniel Berrigan, un jesuïta pacifista en rebel·lia

Daniel Berrigan va ser un dels activistes per la pau de més anomenada als Estats Units, especialment contra la Guerra del Vietnam, i un dels 10 fugitius més buscats per l’FBI a causa de la seva participació en protestes antibel·licistes. Va néixer a Virginia, en una familia de classe obrera procedent d’irlandesos catòlics. Tot i la poca pràctica religiosa del seu pare, Daniel va mantenir sempre la inquietud religiosa i d’adolescent decidí seguir la crida a la Companyia de Jesús, entrant al Noviciat el 1939 i essent ordenat sacerdot el 1952. Va exercir com a professor, i fou un destacat poeta amb premis literaris inclosos. Però en el que més va destacar va ser en la seva reputació com a religiós radical lluitant activament contra la pobresa, canviant les relacions entre preveres i laics i comprometent-se com a pacifista contra les guerres que els Estats Units desplegaven arreu del món.

Berrigan i la seva neboda Frida – Thomas Good – Wikimedia Commons

Thomas Merton, el germà de Daniel, Philip Berrigan (també religiós i prevere) i el mateix Daniel Berrigan, van fundar una coalició intereclesial contra la Guerra del Vietnam. Philip Berrigan seria detingut per una protesta noviolenta i sentenciat a sis anys de presó, la qual cosa radicalitzà a Daniel Berrigan i viatjà fins a Vietnam per a acollir presoners de guerra alliberats pels vietnamites, cosa que generà molta difusió en els Estats Units. Va signar una protesta d’escriptors i editors nord-americans contra els impostos de la guerra, i va fer una crida a la ciutadania perquè es negués a pagar impostos com a protesta per la Guerra del Vietnam. També va implicar-se en protestes noviolentes antibel·licistes i pacifistes. Va protagonitzar, juntament amb 8 activistes catòlics més, la crema de gairebé 400 citacions de reclutament fent ús de napalm fabricat artesanalment, la qual cosa va generar un gran impacte, i Daniel Berrigan va ser detingut i condemnat a tres anys de presó. Just abans de ser condemnat, va aconseguir fugir i passar a la clandestinitat amb l’ajut d’altres companys radicals.

Finalment seria detingut per l’FBI i posat a la garjola els anys de presó sentenciats. En acabat, marxà a França on compartí aliances amb el monjo budista Thích Nhất Hạnh, també activista per la pau a Vietnam. Al seu retorn als Estats Units, va impulsar el Moviment de les Reixes d’arades, una campanya contra les armes nuclears el 1980, durant la qual tant ell com el seu germà serien novament detinguts per ocupar les instal·lacions per a míssils nuclears de Pennsylvania, i causar desperfectes en els caps nuclears de l’armament. També es va mostrar contrari a l’avortament i a la pena de mort, i favorable en la defensa del col·lectiu LGTBI. Va morir el 2016 a l’edat de 95 anys amb el reconeixement unànime dels col·lectius pacifistes nord-americans i internacionals.

Xavier Garí de Barbarà
Doctor en Història Contemporània i professor d’Humanitats a la UIC
@XavierGari