Menu
26 d'abril de 2024
¿Des de quan el bisbat de Girona celebra la Festa de Sant Francesc de Sales?
A Girona es va començar a fer l’any 1992, sota l’impuls de Mn. Josep Maria Pont —aleshores delegat de Mitjans de Comunicació diocesà—, es va començar a celebrar la festa de sant Francesc de Sales a la diòcesi. Es feia a la Casa d’Espiritualitat de Banyoles i el programa començava amb una missa, seguia amb una roda de premsa i finalitzava amb un dinar per a periodistes. Anys més tard s’hi va sumar la convocatòria dels Premis Sant Fèlix.
¿Com són habitualment aquestes trobades entre companys de professió?
Actualment, i des de fa uns anys, el programa consisteix en una missa i un esmorzar per a periodistes. La missa és en honor del nostre sant patró i en les pregàries tenim especialment presents els professionals de la comunicació que ens han deixat durant l’últim any. Enguany, té lloc a l’església de Santa Susanna del Mercadal de Girona i la presideix Mn. Carles Sánchez, que és el darrer capellà ordenat a la diòcesi i alhora és també periodista exdelegat de Mitjans de Comunicació del bisbat.
Pel que fa a l’esmorzar, és una trobada informal de periodistes on compartim plegats una estona distesa, comentem l’actualitat… i sempre acaba sorgint algun off the record. Els companys periodistes se l’esperen perquè és una bona oportunitat per retrobar-se lluny de les presses habituals del dia a dia.
Des de l’Oficina de Comunicació, ¿com és la relació amb el periodistes?
Doncs procurem atendre sempre les seves peticions. Mai els deixem sense una resposta, sigui la temàtica que sigui, i encara que puguin haver-hi reticències des de dins, sobretot quan es tracta de temes polèmics. Al mateix temps, vetllem perquè existeixi el màxim de cordialitat i fluïdesa en les relacions personals, fet que sempre facilita les coses.
¿Què és el que considera més essencial en la tasca d’un periodista?
Per a mi és essencial contrastar sempre les informacions, hagin arribat d’on hagin arribat. Encara que una dada ens vingui d’un tercer de confiança és imprescindible consultar les fonts, la part afectada. Si no, és fàcil caure en l’error.
¿L’Església és conscient de la necessitat de seguir formant persones preparades per a mantenir relacions proactives i positives amb els mitjans de comunicació i els periodistes?
Sí, n’és ben conscient i treballa per tal que sigui així. De fet, des de fa un temps, l’Església està duent a terme una interessant professionalització de les seves estructures en tots els seus àmbits, no només pel que fa a la comunicació. I això és bàsic per poder oferir un servei de qualitat en el món d’avui.
¿Creu que la comunicació de l’Església encara ha de millorar en molts aspectes per estar en sintonia amb la societat actual?
L’Església comunica des de sempre. Això es troba en el seu ADN. I al llarg dels segles s’ha anat adaptant a les eines i tecnologies de cada moment. Sempre hi ha, però, aspectes a millorar, és clar, i entenc que un dels reptes és seguir trencant els murs que en ocasions poden alçar-se entre l’Església i la societat quan es tracten temes controveritats o delicats. I sortir al pas de forma proactiva, no sempre a la defensiva.
De totes maneres, en aquesta qüestió voldria recalcar que les faltes de sintonia no sempre es poden atribuir a problemes de comunicació, sinó que en ocasions poden ser senzillament discordances amb el missatge, totalment legítimes.
¿Quin paper juga la transparència institucional i com l’entenen?
Doncs és fonamental. El concepte de transparència ha variat molt en els darrers temps, i això ha portat a què les institucions en general facin cada vegada un major esforç per mostrar-se sense filtres a la societat, i en això l’Església s’hi troba també inclosa.
Des del Bisbat de Girona —en línia amb les altres diòcesis d’arreu del món— estem seguint pautes que ens estan permetent dur a terme aquest exercici d’obertura envers la societat. Penso en la publicació de la memòria anual —que inclou les estadístiques i les dades econòmiques— o el llistat les subvencions rebudes, com també altres qüestions puntuals que se’ns sol·liciten.
¿Quines són les prioritats des de l’Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona?
Les nostres prioritats són, essencialment, transmetre l’activitat i la missió que desenvolupa l’Església en l’àmbit de la nostra diòcesi, així com atendre totes les peticions d’informació que se’ns puguin adreçar per part dels mitjans de comunicació.
Som una oficina oberta a tothom i procurem donar sempre resposta. Gestionem diversos mitjans de comunicació diocesans -publicacions impreses, ràdio i televisió- i perfils a les principals xarxes socials amb l’objectiu de seguir comunicant el missatge que ha volgut transmetre l’Església des de sempre, l’Evangeli, i fer-ho amb les eines d’avui.
Fa molts mesos que Girona espera el nomenament d’un bisbe. ¿Què representa estar sense prelat per a l’Oficina de Comunicació?
La vida d’una diòcesi compta amb molts i diversos agents, però és cert que la figura del bisbe és important, i especialment en relació amb l’àmbit de la comunicació. El fet d’estar pendents d’un nomenament el notem en el nostre dia a dia. Per una banda, l’agenda d’un bisbe —almenys pel que fa a l’experiència més recent que tenim, la del bisbe Francesc— és ben completa i això fa que part de la nostra activitat sigui donar cobertura a la seva activitat. Per tant, en aquest sentit, notem la seva absència de forma clara. D’altra banda, tant al Full Parroquial com al programa de ràdio diocesà comptem amb un apartat reservat a la seva carta setmanal.
De totes maneres, cal dir, però, que l’activitat a la diòcesi és molt variada, i que les parròquies, arxiprestats, delegacions, grups i moviments segueixen endavant durant aquest temps d’espera.
Jordi Pacheco
Periodista
@jpachecoga
