Menu
20 d'abril de 2024
El Mobile World Congress d’enguany ha deixat embadalits, amb la intel·ligència artificial i la realitat virtual, els 88.500 visitants i els milions de devots de tota novetat tecnològica que l’han seguit a través dels diferents mitjans de comunicació.
L’admiració, fins i tot la devoció per a tot allò nou que ofereix avantatges i confort, no és precisament nou. Els primitius romans, ja rendien culte al déu Jano, de les dues cares. També anomenat de les dues portes. La porta que donava pas a la llum, als canvis, l’evolució i la porta que conduïa a la foscor, a la incertesa, a l’angoixa del que vindrà. De les dues cares, una mirava al futur i l’altra al passat. En certa manera no eren cares oposades, sinó que ambdues donaven vitalitat a un sol cos. Tanmateix, també a escala popular, quan diem d’algú que té dues cares, estem dient que és un hipòcrita perquè ens ensenya una cara de bondat, però amaga uns interessos egoistes. Així mateix passa avui amb l’adoració a la tecnologia, que és igualment llum i foscor. Llum pel benestar i foscor per la subordinació al poder que confereix la màquina.
La màquina com a eina és neutre, però els que l’han creat o la menen tenen o poden tenir interessos espuris, dominats per la supèrbia, l’avarícia, la luxúria, la ira, la gola, l’enveja o la peresa. El poder conferit per la màquina, esdevé més abassegador, quan a través de teories, sorgeix i s’imposa la cultura d’un sistema productiu basat en el benefici dels que ostenten el poder econòmic o polític, en què la persona deixa de ser un fi en si mateixa, per esdevenir només un mitjà per als guanys de les elits dominants. Un sistema deshumanitzat promotor de les grans desigualtats socials existents.
La gran paradoxa és que aquest sistema productiu triomfa, principalment a Europa, quan l’humanisme ha assolit la gran fita de posar l’home al centre de l’univers, invertint el concepte sagrat de Déu pel concepte sagrat de l’home. Amb la fita assolida per la revolució científica i tècnica, iniciada amb el Renaixement, seguida per la Il·lustració i els Drets Universals, avui el que és sagrat és la persona i l’humanisme ha esdevingut la religió preeminent.
La religió humanista, armada amb la mentalitat tecnològica –ens diu l’Oriol Quintana, Doctor en Humanitats per la Pompeu Fabra– va crear el dogma del progrés, i va legitimar tota mena de canvis socials per permetre la creació d’una societat més coherent amb la proclamada sacralitat de la persona. Cada nou giny tecnològic, cada nou avenç de la tecnociència, és celebrat com una expressió de la dignitat especial de l’ésser humà.
Tanmateix, el desenvolupament de la tecnologia ha donat lloc a tot un seguit de problemes imprevistos per a l’humanisme. Vull aportar el testimoni del senyor Joan Vila, empresari de les comarques gironines, col·laborador al Diari de Girona amb una columna d’opinió sobre economia que sempre és bo llegir tant pels el seus coneixements empresarials, com pel rigor de les dades i els fets que aporta. Em va plaure d’una manera especial per la seva sensibilitat social l’article “Tecnologia i canvi moral”, en què facilita molts punts de reflexió sobre les precaucions a prendre davant l’alt desenvolupament de la tecnologia:
“Tenir accés a tanta informació i a tanta gent implica que s’expandeixin ràpidament notícies falses per part d’actors dolents. La temptació de poder sense ètica és un perill que cal evitar ara més que mai. Si hi ha un poderós sense bondat, és un perill per la societat: es pot destruir a ell mateix i endur-se moltes vides innocents, exemple que ja hem vist en la història i en actes terroristes” ( i també afegeixo tantes guerres, algunes d’elles actuals que ens han fet veure com a necessàries i legítimes, però han causat i causen centenars de milers de morts, on la tecnologia més avançada esdevé la major eina de mort i la capacitat de devastar-ho tot).
Ètica i moralitat s’enfronten amb la tecnologia en qüestions tan essencials com la recerca. Hi ha altres d’enfrontaments, però per raons d’espai, em limitaré a la investigació. El postulat de la tècnica cercadora és: “Cal fer i experimentar, tot el possible i fer possible el que s’investiga. No aturar-se. Sempre endavant”. Aquesta regla d’or dels investigadors és amoral i no ètica, perquè l’ètica i la moral es basen en posar límits a l’acció humana.
També el filòsof Hans Jonàs proposa com a llei ètica fonamental que l’existència o l’essència de l’home no sigui posada mai en joc en la manipulació. “Obra de tal manera que l’home sigui sempre home” i “obra de tal manera que les conseqüències de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d’una vida autènticament humana sobre la Terra”.
Sortosament sorgeixen rebel·lies contra la servitud de les màquines. Una d’elles (bastant sonada) és l’article publicat en el The New York Times: “L’educació digital és per als pobres i els estúpids”. El llegendari diari nord-americà publica sense embuts que la digitalització actual va dirigida a la massa social més baixa; classe mitjana i pobres. L’elit comença a fugir del món digital. L’article descriu que la classe alta dels EEUU no només rebutja tots els serveis de l’economia digital, sinó també els telèfons intel·ligents, les compres en línia, les xarxes socials i més. Les escoles que utilitzen dispositius electrònics també són evitades per l’elit, formada per les famílies més poderoses als Estats Units.
Permeteu-me una cita del papa Pau VI, autor de l’encíclica El progrés dels pobles: “Si per portar a terme el desenvolupament es precisen tècnics cada vegada amb major número, per aquest mateix desenvolupament s’exigeix encara més pensadors de reflexió profunda que cerquin un nou humanisme que permeti a l’home modern retrobar-se a si mateix, assumint els valors superior de l’amor, de l’amistat, de la pregària i de la contemplació”.
Pere Reixach
President del Centre Catòlic de Blanes
