El perdó, un acte de fe

Fa uns quants anys, a l’església, fèiem uns concerts per la pau, amb una petita orquestra de joves en la qual combinàvem música amb lectures inspiradores que ens ajudessin a reflexionar com obtenir pau enmig del dolor o les dificultats i, sobretot, enmig de relacions complicades o trencades, que ens fan difícil perdonar als qui ens han fet mal.

Una de les lectures era ben senzilla, però molt colpidora, deia així:

“Dos presoners d’un camp de concentració nazi es van trobar molts anys després del final de la guerra. En saludar-se, el primer li pregunta a l’altre: ‘has perdonat els carcellers?’ i aquest li respon que sí, i tot seguit li pregunta: ‘i tu?’ Ell, li respon que no, i l’amic li diu: ‘doncs aleshores ells encara et tenen presoner!’”

Aquesta és la trista realitat amb relació a la nostra vida davant del perdó. Si no som capaços de perdonar allò que ens han fet, els més perjudicats serem nosaltres mateixos, i no tindrem pau. Doncs aprendre a perdonar per molt difícil que ens sembli és completament alliberador.

Perdonar no és donar la raó ni admetre que el que t’han fet està bé; perdonar no sempre implica reconciliar-se, no significa establir de nou una relació, ja que això no sempre és possible; perdonar no és oblidar, ni deixar de sentir el dolor que ens han causat, perdonar tampoc és dissimular, com si res hagués passat. Però no perdonar implica ira, rancúnia, amargura, odi, en definitiva, sentiments que a partir d’esclats emocionals t’aniran consumint interiorment, i encara que pensis que no t’afecta acabaran sortint.

Perdonar implica una decisió intencional de deixar enrere el ressentiment. A més, pot tenir beneficis, segons diuen els experts, relacionats amb la salut, com l’estabilització de la pressió arterial, la millora cardiovascular, l’enfortiment del sistema immunitari, la disminució del grau d’ansietat, de l’estrès i l’hostilitat. En definitiva, el perdó pot portar-te pel camí del benestar físic, emocional i espiritual.

En perdonar renuncio al dret de venjança. I tot i que el mal que m’han fet no desapareix de cop quan perdono, ja no em pot mantenir atrapat o encadenat. Perdonar porta pau i esperança. Des de la meva perspectiva com a seguidora de Jesús, el perdó és un acte de fe. En perdonar l’altre estic confiant que Déu és millor que jo per fer justícia. “No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor” (Levític 19,18). “Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retreu” (Prov. 17,9) “’Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?’ Jesús li respon: ‘No et dic set vegades, sinó setanta vegades set’” (Mateu 18,21-22).

El que ens proposa Jesús és que la capacitat de perdonar és il·limitada, per això el perdó és un procés que requereix ser responsable d’un mateix, de les pròpies accions, sentiments, pensaments i comportaments. Si estàs disposat a perdonar, et trobaràs amb un gran regal per tu i per als altres.

Ruth Giordano
Pastora protestant
@GiordanoRuth