Passen els dies, passen els mesos i la guerra a Ucraïna continua. Els mitjans de comunicació en parlen poc, el tema ja no surt gaire als telenotícies; la gent parlem poc de les persones que viuen enmig de la guerra i dels refugiats ucraïnesos que han vingut a viure durant els darrers mesos a les nostres ciutats. Quasi està començant a ser una altra guerra oblidada.
Ja solament s’esmenta la guerra per justificar la pujada de preus del gas, l’electricitat, els aliments; o per alertar-nos que cal estalviar energia. La guerra justifica l’increment de despesa que els governs europeus faran en Defensa per adquirir més armes i les inversions en desenvolupar-ne de noves.
La pujada de preus veiem que afecta a molts sectors: a l’agricultura i als aliments, als adobs o als de glaçons de gel. Mentre que totes les empreses afronten l’encariment de productes bàsics i les pèrdues que els comporta, altres empreses com les militars, incrementen el seu valor en borsa, veuen com augmenten els contractes i com augmenten els seus beneficis.
Ens amoïna la inflació, la pujada de preus, la disminució de salari o pensió que comporta. Estem preocupats pel canvi climàtic, la calor desmesurada d’aquest estiu que acabem de deixar enrere, la sequera persistent. Ens preocupa el futur energètic, seguim essent molt dependents de les energies fòssils. Ens preocupa la manca de solidaritat. Ens preocupa que els governs, per raons electoralistes, no abordin tots aquests reptes amb profunditat.
Estem inaugurant una nova era, vénen canvis profunds. Hi ha raons per angoixar-nos pel futur, que mirem amb incertesa. Però el futur no està escrit i és cosa de tots que prengui la direcció adequada. Per això és necessari que la negror amb què ara mirem el futur no ens impedeixi treballar per anar construint-lo. Tots ens necessitem mútuament i ens hem de comprometre a construir una societat on poder viure en comunió entre nosaltres i amb la natura.
