20 de juny de 2025

La infància i joventut de Jesús en novel·la

4 febrer 2025

En el programa Cruzando Fronteras he entrevistat el novel·lista José María Espinar, granadí establert a Pal Blanc (Tenerife), guardonat amb diversos premis per les seves novel·les, entre elles Lost weekend. Contestación a un poema de Walt Whitman (Premi Iberoamericà Verbum de Novel·la 2021). Ha publicat vuit llibres de poesia. Casat i amb tres fills, ha estat auxiliar de vol, propietari d’un club de boxa, professor universitari i ara, per servei eclesial, professor de religió en secundària a l’escola pública, a més de director del cor parroquial de la localitat en la qual viu i comparteix la seva fe.

Parlem sobre la seva novel·la recent, Lázaro i Jesús. El evangelio de la amistad (Mensajero, 2024). El naixement d’aquesta nova obra respon, de manera literal i literària, a una epifania nocturna que va tenir un dia a les quatre del matí, fa tres anys. La idea va explotar al seu cap i immediatament va despertar la seva dona per dir-li: “Quina novel·lassa m’he de posar a escriure…”. Aborda el tema de l’amistat de la infància i la joventut de Jesús de manera divulgativa, amb la voluntat d’arribar a tota mena de públic, tant creient com no creient, ja que el text conté els grans temes que preocupen i interessen a la gent d’ahir i d’avui. En aquest sentit, l’autor vol tendir un pont i un diàleg amb la cultura actual a través de la seva vocació literària d’una qualitat i creativitat que sorprendran a qui s’acosti a aquestes pàgines.

Potser la pròpia portada ens parla de la intenció de l’autor amb una fotografia on es veu un Jesús nen (que és el fill menor del novel·lista) que està amb els braços en creu (preludi del que succeirà), però que està rient, gaudint de la vida, de l’aigua que cau mentre l’objectiu de la cambra capta el moment. Jesús gaudeix la seva infantesa i joventut. És una imatge que recolza un fet tan transcendental com que la divinitat té cabuda en la humanitat. És un Jesús extraordinàriament proper i motivador. Un Jesús que, sent nen i jove en les pàgines d’aquesta novel·la, ens convida, ens convoca i ens commou.

Plantejar el relat a través de Lázaro li ha permès tenir la tutela estilística d’Arthur Conan Doyle, que per a ell és fonamental. Watson, igual que Lázaro, és aquest amic que admira i estima una altra persona amb qualitats humanes desbordants, que no aconsegueix abastar. No obstant això, sense acabar d’entendre’l, li mostra una fidelitat indestructible. Aquesta picada d’ullet que li oferia Watson el va haver d’aprofitar, potser com a armadura narrativa, perquè així afavoria la gradual exposició del caràcter de Jesús. Lázaro està ple de defectes. D’alguna manera, no sacia l’apetit intel·lectual de Jesús, que comparteix més amb altres persones, com veurem. No obstant això, el vincle d’amistat, de fidelitat i de perdó és molt fort entre Lázaro i Jesús. Jesús sap cuidar de Lázaro, que quan s’equivoca es “castiga”. L’ajuda a mirar-se des d’una altra perspectiva. Això li fa créixer.

La novel·la vol reivindicar la importància de la dona en el cristianisme, un paper que durant molt de temps ha estat menystingut i silenciat. María Magdalena encarna tot el potencial evangèlic que Jesús encomana a la dona. Abordar en la novel·la aquesta relació d’amistat, tractar aquesta íntima complicitat de dos amics que sentien passió per Déu, que són Jesús i María Magdalena, posa en valor la necessitat que tenim de la dona a l’Església.

L’enquadrament històric, cultural i sociològic ha estat fonamental. Ha tingut a la seva disposició tots els recursos bibliotecaris del ISTIC (Instituto Superior de Teología de las Islas Canarias), a la seu de La Llacuna. Li han obert les portes per poder documentar-se. Tot i això, la principal idea de la novel·la és entendre la infància i la joventut de Jesús com un llenç en blanc sobre el qual pintar de nou tota la poderosa força de l’Evangeli. El que ha fet ha estat traslladar el missatge evangèlic a una altra dimensió. Si es prefereix, és com si estiguéssim davant una cançó famosa de rock i José María n’hagués fet la seva versió.

Una altra figura important en el llibre és José. Ell diu a Lázaro: “Va ser el fet de transformar la fusta, de reelaborar la seva condició, d’atorgar-li plasticitat a la rigidesa, va ser allò el que em va atrapar sense remei”. I també: “Un home val el que valen les seves eines, Lázaro. Si les cuides, t’acompanyaran fins que els teus dits ja no puguin utilitzar-les”. El valor de la cura, de la transmissió de saviesa, de flexibilitzar el que sembla impertorbable.

I no seguim per no fer spoiler. Lázaro i Jesús, comptats de manera apassionada, així com ho és també el seu autor, revela la vocació transcendent de la nostra vida, la necessitat d’un compromís fraternal. Ens ajuda a entendre que la Veritat només pot satisfer quan ens deixem refrescar per Crist que, en la portada del llibre, ja ens inspira per ser feliços.