Novel·la històrica, poesia i filosofia: recomanacions de ‘Foc Nou’ per Sant Jordi 2025

«Potser no hi va haver mai primavera» de Vicenç Lozano

Títol: Potser no hi va haver mai primaverars

Autor: Vicenç Lozano

Editorial: Proa

Any: 2025

Població: Barcelona

Pàgines: 520

Preu: 21,90 €

El reconegut periodista fa una incursió en la novel·la històrica en recrear la Barcelona republicana, entre 1931 i 1936. Molt ben documentada l’època i l’entorn. Tot i que alguns personatges i situacions pequen d’inversemblants, la lectura no decau al llarg de tantes planes. La barreja de persones i fets històrics amb altres d’inventats provoca moments de perplexitat com quan es posen a la picota personatges reals i prou coneguts (com Pacelli, futur Pius XII, o altres). Els límits entre històric i imaginari no queden prou clars i això pot disminuir el valor d’un escrit que passa bé.

«Poemes essencials» de Joan de la Creu

Títol: Poemes essencials

Autor: Joan de la Creu / Edició i traducció: Pere Lluís Font

Editorial: Fragmenta

Any: 2025

Població: Barcelona

Pàgines: 160

Preu: 18,50 €

L’autor confessa que incubar aquesta traducció ha durat uns trenta anys. No estranya gens, ja que traduir poemes és un repte majúscul, i potser més d’una llengua originària que podem entendre com és el castellà. Rebem, doncs, els tres poemes místics (anomenats aquí essencials per respectar una lectura no necessàriament creient), amb les seves variants i amb notes, en edició bilingüe acarada (un gran encert!), i tot precedit per una Introducció, Cronologia i Bibliografia i seguit d’uns Annexos. El lector valorarà l’intent; però en la nostra opinió, és reeixit i del tot satisfactori.

«La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies» de Raül Garrigasait

Títol: La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpiesco

Autor: Raül Garrigasait

Editorial: Fragmenta

Any: 2025

Població: Barcelona

Pàgines: 137

Preu: 17,00 €

Del tot recomanable seguir l’autor en la seva voluntat de situar-nos –com a humans– en un itinerari que, bon solsoní, planteja entre l’ermita de sant Esteve d’Olius i el cementiri de Bernardí Martorell, amb anada, tornada i entremig. Recomanem al lector, si pot, que escolti de fons el Cants màgics de Frederic Mompou, ni que sigui per youtube. Creiem que la lectura ressonarà d’una manera diferent, més endins, per dir-ho així. Ignorem el perquè de la portada, però bé podria ser una al·lusió: entre la roca i l’aire, una màquina abandonada (i rovellada?). Llegiu-ho. Potser hi estareu d’acord.

Andreu Trilla Llobera
Escolapi, mestre i llicenciat en Teologia