El dia 1 de gener tots encetem l’any nou fent propòsits; propòsits que solen ser diferents segons l’edat. Quan ets jove planteges desitjos, planteges somnis que voldries veure fer realitat, somies amb una vida millor, més recursos, èxit professional, que es farà realitat allò que consideres que és el millor per a tu. Amb els anys modifiques els desitjos més materials i afegeixes els de salut, que la família estigui bé i que l’any no ens porti sotracs.
No ens lliura ningú que en la copa de cava del 31 de desembre elaborem un llistat de desitjos, però aquests desitjos, igual com els somnis nocturns, són somnis que en despertar desapareixen i comença la vida tal qual és. El que importa és somiar de dia, els somnis diürns son importants, són somnis pels quals lluitaràs per fer-los realitat. Somiar de dia comporta esperança, comporta compromís i comporta esforç per fer realitat els somnis. Aquests somnis que milloren el conjunt de la nostra vida y del nostre entorn ens fan créixer com a persona y ens fan créixer en humanitat.
Parlo de somnis que no són ni egoistes ni egocèntrics. Quan els nostres somnis representen desitjos que no són universals, que no tota la humanitat pot gaudir, no deixen de ser demandes de privilegis, demandes que solament estan a l’abast d’uns quants privilegiats. Aquells somnis que són universals, que els poden gaudir totes les persones del planeta, acaben esdevenint drets humans. Però per assolir-los cal treballar amb tenacitat, cal una gran esforç personal i col·lectiu. Cal tenir present que els nostres somnis no poden trencar l’equilibri amb la natura. Aquelles cultures ancestrals que varen trencar les relacions d’equilibri amb la natura han estat cultures que han desaparegut. Ens cal repensar en els desitjos que hem formulat per aquest 2022, és més important ser persona que persona que acumula.
