Un dels tresors més grans de la doctrina catòlica és la Doctrina Social de l’Església, i dins d’aquesta, el súmmum es troba en el magisteri catòlic de la pau. Aquest s’inspira clarament en el pacifisme dels primers cristians però, sobretot, en la noviolència de Jesús. Mahatma Gandhi deia de Jesús que va ser “el perfecte noviolent”, ja que complia tres grans requisits: va passar per aquest món fent el bé, va entregar la seva vida lliurement per la pau i la noviolència, i va perdonar els seus botxins. D’aquest últim episodi les paraules de Jesús a la creu van ser inoblidables: “Pare, perdona’ls que no saben el que fan”.
Però avui destacarem la conversa amb els lladres que tenia a banda i banda en el moment de ser crucificat. L’anomenat “lladre dolent” es va adreçar a ell tot increpant-lo, impacient i alhora angoixat. Jesús no el va respondre no pas perquè no el tingués en compte, o l’ignorés, sinó perquè acollia en silenci i sense reacció el seu dolor i amargor. L’altre lladre, el conegut com a “lladre bo”, va fer callar el seu company, tot defensant que Jesús era un bon home i no pas ells dos, que eren crucificats amb mèrits. A continuació, el lladre bo es va adreçar a Jesús, amb tranquil·litat però també amb súplica. Jesús el mirà, i amb tendresa li va respondre que seria amb ell al Paradís. Són els últims moments de vida de tots tres, amb la càrrega del dolor de les tortures, del fuet i dels claus, però Jesús respon a qui és capaç de ser receptiu i escoltar, i no retreu res a qui no ho és i fins i tot l’increpa.
Amb Jesús, qui busca, qui pregunta, qui demana, sempre troba atenció i acollida malgrat que hagi estat un delinqüent o hagi fet tot un seguit de malifetes més greus o no. Amb un fil de veu, Jesús respon al lladre que li demana i encara té forces per guarir, per abraçar, per salvar. La seva noviolència no fou només acollir al lladre bo tot i que ha robat o ha matat, sinó que també li va servir per adreçar-se a l’altre lladre en no respondre-li les seves recriminacions amb el to vulgar amb què es dirigeix a Jesús. La noviolència és la magnanimitat, la benevolència i el perdó. I Jesús, com deia Gandhi, va ser el gran mestre noviolent d’un Evangeli que no es pot entendre sense aquesta actitud de fons que el travessa.
Xavier Garí de Barbarà
Doctor en Història Contemporània i professor d’Humanitats a la UIC
@XavierGari
