La minisèrie britànica Adolescenceha sacsejat el món adult amb un retrat de violència adolescent tan cru com superbament interpretat. Sense desmerèixer la brutal història central, una de les coses que més em va impressionar va ser la voluntat de copsar l’espiral infinita i gens subtil de maltractaments físics i verbals, presencials i virtuals, a què els joves se sotmetien els uns als altres —davant la incapacitat o la inoperància dels docents— en aquella fictícia escola anglesa.
Just un dia abans de l’estrena d’Adolescence a Netflix, TV3 va emetre el primer capítol de la docusèrie Històries de l’escola. Suposo que no estava previst, però la coincidència fa feredat: ja hem descobert que l’agressivitat, els insults, la falta de respecte, la ràbia i la sensació d’haver de sobreviure en un ambient inhòspit també són una realitat a moltes aules catalanes. A l’institut escollit hi ha un grup de mestres implicat i amb ganes d’ajudar els joves, i ens n’hem d’enorgullir, encara que parlin a títol individual. Però també copsem que se senten desemparats i sobrepassats.
Les causes d’aquest augment general de violència de baixa intensitat a les aules són múltiples i no tot comença i acaba amb la infiltració del discurs d’ultradreta a les xarxes. Del que passa a les escoles, com als camps de futbol, tothom s’hi veu amb ànims de pontificar i admeto que no podria ni sabria ser al lloc dels qui han de decidir. Però tinc clar que, si no volem que la complexitat en què vivim se’ns engoleixi, cal cuidar i protegir l’educació reclamant, ara més que mai, dues qüestions fonamentals.
La primera ha de ser revertir l’infrafinançament del sistema català, no ja per una qüestió d’orgull en la comparativa (4,26% del PIB, quasi un punt menys que a Espanya i dos menys que Bèlgica o Dinamarca), sinó perquè no complim la nostra pròpia Llei d’Educació (6%). I el descens de la natalitat no pot ser cap excusa per no fer-ho. La segona, prestigiar la professió de mestre davant la societat però també des de dins del sistema, perquè resulta incomprensible que no tinguem cap norma que exigeixi al professorat una avaluació periòdica de la seva tasca docent.
