Fe, cultura i societat des de 1974

Sis barrets per pensar

22 de juliol de 2025

Edward Bono (Malta 1993-2021), escriptor i psicòleg de la Universitat d’Oxford, ens ha deixat el magnífic llegat del seu llibre: Seis sombreros para pensar, que esdevé una bona eina per racionalitzar i posar ordre, tant els propis pensaments, com les conseqüents preses de decisions, siguin familiars, professionals o empresarials.

Permeteu-me que us faci un breu tast del llibre en qüestió i la meva personal aportació a la seva proposta. D’entrada, cal subratllar que l’autor ha desenvolupat la teoria del «pensament lateral», desafiant els criteris de la lògica convencional, iniciades en temps socràtics i aristotèlics.

Com funciona el mètode «barretaire»? S’organitza un grup de sis membres, amb un moderador. Es posa sobre la taula el tema o problema per analitzar-lo i resoldre’l. Cada membre ha de triar i posar-se un barret. Cada barret amb un color diferent representa una determinada actitud o manera de pensar. Cada persona ha d’actuar dins la lògica que el seu color representa.

1. El barret blanc: Una mirada objectiva a les dades i a la informació. «Els fets són els fets».

2. El barret vermell: Legitima els sentiments, pressentiments i la intuïció, sense necessitat de justificar-se.

3. El barret negre: Significa la crítica, lògica negativa, judici i prudència, per què quelcom pot anar malament.

4. El barret groc: Simbolitza l’optimisme, lògica positiva, factibilitat i beneficis.

5. El barret verd: L’oportunitat per expressar nous conceptes, idees, possibilitats, percepcions i usar el pensament creatiu.

6. El barret blau: Control i gestió del procés del pensament.

Al cap d’una estona, es canvien els barrets. Convé que cada membre del grup treballi com a mínim una vegada amb els sis barrets. El moderador recull totes les aportacions i vigila que cada participant segueixi les normes del barret que porta.

Ara bé, personalment, hi afegiria el «barret gris» valent-me del títol del llibre del filòsof alemany (1947) Peter Sloterdijk: Gris. El color de la contemporaneidad. Un temps que no és simplement una època de canvi, sinó un canvi d’època caracteritzat per innombrables transformacions en tots els àmbits de l’existència: la tècnica i la salut, la política i l’economia, l’educació i el lleure, el dret i l’estètica. Aquesta evolució exigeix un capgirament de la nostra manera de veure el món i de viure en ell.

Les característiques del color gris —neutre, elegant i seriós, tranquil i suau— el fan semblar trist o fred. Combina amb tots els altres colors; esdevé una bona metàfora per encapsular una sèrie de fenòmens socioculturals i psíquics, veritables signes contemporanis, com són la pèrdua dels grans relats, la polivalència del que és burocràtic i pragmàtic, l’esmorteïment de les grans passions, junt amb una certa desil·lusió generalitzada de les estratègies, polítiques, econòmiques i militars.

El joc dels Sis barrets per pensar, des d’ara, almenys per a mi, seran «set», ens ajuden a classificar els projectes en: PNS (Positiu, Negatiu, Interessant); CTF (Considerar tots els factors) CIS (Conseqüències i Seqüeles). Tanmateix, sempre serà bo prendre una decisió com ho feia el Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry: «És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor».