Sant Pau del Camp, al Raval de Barcelona

Sant Pau del Camp és una mostra del romànic primerenc que ens regala la seva bellesa a malgrat del pas del temps enmig del brogit i l’efervescència del barri del Raval, ja en el límit amb els barris de Sant Antoni i el Poble Sec de Barcelona. És un lloc especial, un enclavament d’aquells que concentren forces tel·lúriques i significat simbòlic,perquè ja es va construir sobre restes arquitectòniques dels segles VI i VII dC, que indiquen que era un lloc de culte antic amb elements que el vinculen al passat romà i visigòtic de la ciutat. A la façana, sobre de la porta de l’església, hi ha relleus antics que ens evidencien aquest origen llunyà: la Dextera Domini beneint els fidels i vianants, el relleu dels quatre evangelistes i els símbols solars de les rosetes de sis puntes inscrites en cercles.

Al segle X, Sant Pau era als afores de la ciutat. Segurament, fou Guifré Borrell qui fundà el cenobi cristià entre el 897 i el 911, durant l’expansió cap al sud de noves basíliques suburbanes en la xarxa de camins del Pla de Barcelona. Al-Mansur la va saquejar el 985 i el 1117 va ser refundada per Geribert Guitard i la seva dona Rotlendis i quedà sota tutela del Monestir de Sant Cugat.

M’agrada imaginar l’impacte visual i espiritual que devia commoure els caminants i que marcava la proximitat de la ciutat. Una església que fa de porta, que permet una aturada en el tràfec de les hores de viatge i la pols del camí. En hebreu, la segona lletra de l’alfabet és la BET, i significa la “casa”, la “tenda”, “el temple”. La grafia mostra una obertura a l’esquerra, que s’identifica amb l’obertura, l’acollida. També el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, comença amb un mot amb bet inicial: “Bereshit”, i precedeix la frase “hi hagué la Paraula”. Aquesta locució adverbial pot tenir doble sentit, un temporal (“en principi”, “en l’inici”), però també pot agafar el sentit espacial de “fonament” (“al principi”, “en origen”) per remarcar que, en el relat de la Creació,  “com a fonament, a la base de tot, hi hagué la Paraula”, és a dir, un espai on sostenir-se i des d’on créixer espiritualment com a comunitat i com a persona.

Sant Pau continua essent aquest “principi fonamental” i espai creatiu d’acollida, trobada i descoberta vital i espiritual per a persones nouvingudes, per als grups de la pastoral obrera i social, per a moviments i comunitats creients, per a turistes que gaudeixen de la història i el patrimoni, per a l’alumnat que recorre el claustre i observa els capitells, i per als veïns i veïnes del barri. També és un espai preuat per a la música i el cant i s’hi organitzen concerts. Sant Pau és un silenci ampli i profund enmig dels edificis i carrers estrets del Raval; és una església-casa que ens empeny a continuar caminant i estimant en un mateix batec de comunió.

Neus Forcano
Directora de Justícia i Pau
@NeusForcano