“Dels molts santuaris de Catalunya, i de fora d’ella, que he visitat, mai cap se m’havia aparegut tan hermós com ara mateix lo de la Mare de Déu del Mont, reina de l’Empordà”. Aquestes paraules són de Mn. Cinto Verdaguer, de l’any 1884. Un elogi ben contundent cap a aquest santuari situat a 1.124 metres d’altitud, a cavall entre la Garrotxa i l’Alt Empordà. I un dels meus indrets preferits del patrimoni religiós de casa nostra, per la seva bellesa, senzillesa i connexió amb l’entorn natural.
L’església és marcadament austera, d’estil romànic tardà, i la presideix una còpia de la talla gòtica del segle XIV de la Mare de Déu. Un indret que, en el seu conjunt, convida a la contemplació i al silenci. Un santuari natural amb totes les lletres i mirador excel·lent amb 360 graus de panoràmica, que ressegueix la carena pirinenca, passant per les valls i les planes properes, fins a arribar a la mar. S’hi albira, certament, la immensitat de la Creació”.
Ja des de ben jovenet que hi pujo sovint. Amb pluja, neu, vent, boira o sol… el Mont sempre brilla amb llum pròpia. I l’acolliment a l’hostatgeria és immillorable, amb vistes espectaculars i una cuina volcànica amb un més que recomanable arròs amb trompetes de la mort. Al primer pis, una sala d’estar amb butaques i una llar de foc fan les delícies dels qui anhelem eternitzar l’estada en aquest petit tros de paradís.
