Discurs d’agraïment d’Antoni Matabosch pronunciat el 19 d’octubre al Palau de Pedralbes amb motiu del lliurament del Premi Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya.
Amics i amigues:
Agraeixo sincerament el guardó que m’ha atorgat el Memorial Cassià Just. No sé si me’l mereixo. Fa 65 anys que treballo per l’ecumenisme i 23 per les relacions interreligioses en el Grup de Treball Estable de Religions (GTER). Agraeixo, en concret, les elogioses paraules de la Maria del Mar Galceran. Desconec si heu tingut en compte la llargada o la qualitat de la feina. En tot cas, gràcies.
M’agrada que sigui en memòria de l’Abat Cassià Just, que va excel·lir en espiritualitat, en acolliment i en compromís social i cultural. Vaig constatar aquestes qualitats durant la Tancada a Montserrat dels 300 intel·lectuals, el 1970, en la qual vaig participar, en ocasió del Procés de Burgos: aquells dies, l’abat Cassià fou un testimoni d’acollida benedictina arriscada, de fermesa davant les fortes pressions, de diàleg dur amb els de fora i benèvol amb els de dintre i de persistència en defensar els drets humans. Vaig aprendre molt del P. Cassià.
Durant els darrers quaranta anys, la nostra societat ha fet un salt de la uniformitat catòlica a la diversitat religiosa. A Catalunya, hem passat d’una comunitat ortodoxa, una sinagoga i un bon grup de comunitats protestants, a 53 ortodoxes, 330 musulmanes i 890 de protestants i altres locals de deu religions més. En síntesi, ara tenim al país un total de 7.280 centres de culte, dels quals 5.650 són catòlics (el 77%) i 1.600 d’altres confessions (24%). L’increment de la diversitat no implica sempre un enriquiment, perquè a tot arreu hi pot haver elements tòxics, però sens dubte el fet religiós és positiu per a la societat perquè aporta molts valors socials i personals.
Per a mi, aquest món divers va ser un descobriment, que em va portar a una conversió personal, que va esdevenir passió i intensa dedicació. Actualment, a Catalunya no hi ha problemes entre les religions. Hem acceptat la llibertat religiosa fonamentada en la dignitat humana de tots (sense excepció), protegida legalment i ajudada per la Direcció General. Això possibilita la convivència i el diàleg en la vida diària i en la col·laboració per millorar la societat. La llibertat religiosa estableix el marc dels drets, les regles de joc i fa possible el diàleg, el qual proporciona sentit, metes, continguts; la llibertat religiosa, desemboca en un diàleg sincer i profund. El diàleg corregeix, exigeix, proporciona futur i permanència a la llibertat.
L’ecumenisme cerca el restabliment de la unitat cristiana, les religions cerquen l’harmonia, ben arrelats en una fe transcendent i un compromís social: Déu i el proïsme. Els problemes sorgeixen a dos nivells. D’una banda, de grups fonamentalismes religiosos que deformen alguns elements bàsics. Exemples: catòlics que refusen la renovació del Concili; ortodoxes que beneeixen guerres; evangèlics superconservadors; musulmans que malinterpreten l’Alcorà com si beneís la guerra santa, jueus que salten sense més del passat llunyà al present. Aquestes deformacions, tot i que són minoritàries, fan mal a la convivència i a la reputació del tronc central de les religions.
Un segon problema, ve de fora de les religions, sigui de la ciutadania (amb prejudicis molt arrelats, que a vegades porten a delictes d’odi de paraula o d’acte), o de la política (que intenta instrumentalitzar les religions). Hi ha molta feina a fer entre la gent normal i corrent. La nostra societat no ha paït encara del tot la pluralitat a tots els nivells. Hi ha religions que han crescut per l’exemple i el testimoniatge de catalans de tota la vida. Però no hi ha cap dubte que els fenòmens migratoris dels darrers temps han eixamplat la diversitat i augmentat extraordinàriament el nombre de creients, també catòlics. I aquí topem inexorablement amb el tema de les migracions (especialment africanes), que en els darrers temps s’han convertit en una qüestió de primer ordre, amb polèmiques enceses i com una arma de lluita política.
Tots els estudis seriosos afirmen que Europa, i també entre nosaltres, a causa de la baixa natalitat, necessitem milions de mans. Però una part de la societat i dels partits polítics ho consideren com un dels pitjors mals i han aconseguit un notable refús a la immigració, especialment africana. “Ells ens treuen el pa, diuen”, “són privilegiats en ajuts socials”, “prenen la feina als d’aquí”, “són malfactors”, “formen part d’un pla per envair-nos”… Els migrants, en realitat, fugen de la misèria de països on els joves no tenen futur, sovint emmirallats en falsos paradisos. No són turistes atrets per la Sagrada Família. Volen viure, simplement. El passat és la misèria i la mort, el futur pot ser millor, i arrisquen la vida; molts la perden al desert o al mar.
Les religions afirmem amb fermesa que tot ésser humà és fill de Déu, que té una dignitat inalienable (és imatge de Déu, diem les religions abrahàmiques). Que tots, tots, som iguals davant Déu i la societat. Així consta en la Declaració de Drets Humans. Diu l’Evangeli: “No facis a l’altre el que no voldries per a tu”.
Per altra banda, els necessitem per cobrir els llocs de treball buits i mantenir l’estat social. I la història ens diu que si hi ha països amb fam, no aturarem les migracions. Com sortir d’aquest atzucac? Potser ajudar a crear riquesa en els països d’origen seria una solució, però el colonialisme primer i el neocolonialisme de les grans empreses extractores, des de fa anys, ho fa molt difícil. Potser els estats europeus i grans empreses podrien crear i administrar allà escoles d’oficis i contractes en origen. No ho sé, no ens toca a les religions formular i realitzar solucions tècniques globals. Nosaltres acollim, integrem i denunciem. Però no podem continuar així, deixant que es podreixi! Les religions veiem la contradicció entre la necessitat de gent nova i l’oposició frontal de molts a acceptar-la; veiem que no podem deixar que el tema es vagi deteriorant sense fer res més que militaritzar, inútilment, les fronteres. Ens hi juguem la dignitat humana i el bé de les societats.
Moltes gràcies!
