El món de la informació i la comunicació es mou vertiginós al nostre voltant amb una clara intenció devoradora. Seria cosa semblant al fet real que ens mostra la televisió en programes sobre la natura en els quals bandades de grans peixos corren a empassar-se estols dels petits, que intenten fugir-ne veloços amb més o menys sort. La intenció és provocar la por per obtenir-ne el profit. De la mateixa manera, quan naveguem a les múltiples xarxes socials digitals dels nostres dies, els més febles acaben devorats i algú se n’aprofita. La gran majoria obeeix, calla i es sotmet.
Els poderosos de la Terra sempre han desenvolupat el paper de peix gros; en política de partits i en economia, a escala global i local, en tenim exemples ben visibles i dolorosos. Els mandataris religiosos sovint procedeixen de igual manera, ho estudiem en lliçons d’Història en majúscules. En persecucions i guerres, veiem que si el poder monàrquic no s’ha afegit al religiós o viceversa, no hi ha hagut pau, a vegades ben relativa. Això quan un país no és dirigit directament pels clergues.
Als països d’influència cristiana, ara menys que mai es practica el consell central de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”, eix de la seva doctrina. Hi ha una praxi general cristiana, però la concreta de les nacions que habitem és la catòlica, dirigida des de la cúria romana. Des d’allà es continua menystenint mitja part de la població, sotmesa com deia. La prohibició expressa del ministeri sacerdotal de les dones denota l’aversió al gènere, i això dol. És perniciós i molts estem convençuts que Jesús no ho admetria. És la manera més real de dir-ho. Les dones, aquí, som encara les clàssiques “esques del pecat” sense dissimulacions, els fets canten per si sols. La llei del celibat encadena també els homes, impedint-los el precepte bíblic de procrear. Potser és cert que som massa gent, al món i en sobren uns quants. Potser és cert que algú s’hauria de tornar humil i demanar perdó, ara que comencem un nou any en què els catòlics són cridats a omplir el món d’esperança.