El poder subversiu de les bones notícies

Es veu que quan vivíem en cavernes, estar al cas de qualsevol perill o mal auguri ens ajudava a sobreviure. Aquest mecanisme de defensa es troba a la base de l’addicció a les males notícies, o doomscrolling, l’anglicisme de torn, que explica perquè sovint acabem amb el dit enrampat de tant desplaçar-nos per les pantalles, enganxats a notícies apocalíptiques.

El diari Ara recollia els comentaris de Manuel Armayones Ruiz, expert en salut electrònica i xarxes socials a la UOC, sobre aquest tema: “Els humans tenim tendència a fixar-nos en les notícies negatives, perquè ens ajuden a adaptar-nos o donar resposta a un possible perill que, de vegades, està més a la nostra imaginació que no pas a la vida real”.

Però quin impacte psicològic té passar-se hores i hores llegint sobre desastres? Les males notícies creen ansietat i depressió, però sobretot desmotiven, perquè ens deixen una sensació d’impotència i frustració. Escoltar males notícies de forma constant genera por, i la por aliena, paralitza, aïlla, i crea la necessitat de confiar en salvadors messiànics. Un enginyós comentari a les xarxes deia que si acceptem la màxima de No news, good news, només les calamitats seran notícia.

Per això em va agradar escoltar l’actriu Clara Segura a El matí de Catalunya Ràdio explicant la recerca que havia fet de bones notícies, per començar l’any amb una mica més d’esperança. I bussejant per la xarxa es va trobar amb el web The Happy Broadcast, de l’italià Mauro Gatty. En tradueixo dues a tall d’exemple. La primera fa: “Cremar els estocs sobrants de roba és una pràctica habitual en el món de la moda. La Unió Europea prohibeix aquesta pràctica i obliga les empreses a reciclar el que no venguin”. La segona: “La Unesco revela que en 9 anys s’ha augmentat en 50 milions el nombre de nenes que s’han matriculat a l’escola.” I així fins a vuit o deu bones notícies per mes. Imagineu-vos la dosi d’energia positiva i d’idees que aquesta web genera.

La professora Denise Baden, de la Universitat de Southampton, demostra en un dels seus estudis, el poder motivador de les notícies positives. Els alumnes a qui feia llegir aquestes notícies tenien una capacitat més gran de proposar solucions davant de reptes socials, mentre que als que proporcionava només notícies catastròfiques, tenien un comportament més passiu i alienant.

Les bones notícies promouen emocions positives, són portadores d’esperança i redueixen l’ansietat i l’estrès. No hi ha res més potent i subversiu que un exemple d’èxit per creure que es poden canviar les coses. No es tracta d’edulcorar la realitat ni de fugir-ne. Els problemes hi són, i denunciar-los és necessari; de fet, és un primer pas per mirar de resoldre’ls. Ara  bé, hem de posar el focus també en tot allò que ja es fa per trobar solucions, i hem de ser conscients que la manera com fem periodisme o com consumin notícies ens condiciona.

Ets el que llegeixes, és el títol del llibre d’una altra dona, la investigadora Jodie Jakson, teòrica del periodisme constructiu, un periodisme compromès i enfocat a trobar solucions per als desafiaments socials, que busca el reportatge rigorós d’accions per resoldre problemes actuals i veure quins resultats s’aconsegueixen.

La mateixa Jakson, en una xerrada publicada a la Fundación Gabo d’ètica periodística, ens proposa seguir una dieta informativa saludable, una dieta mediàtica equilibrada que compta amb uns quants ingredients: consumir periodisme de qualitat; pagar per continguts; diversificar el consum: diaris, novel·les, pòdcasts, documentals; buscar històries centrades en solucions i fugir del pescaclics. De cara a aquest 2024 que ja ha començat, pot ser un bon propòsit i segurament serà més senzill que seguir una dieta per perdre pes.