Es veu que quan vivíem en cavernes, estar al cas de qualsevol perill o mal auguri ens ajudava a sobreviure. Aquest mecanisme de defensa es troba a la base de l’addicció a les males notícies, o doomscrolling, l’anglicisme de torn, que explica perquè sovint acabem amb el dit enrampat de tant desplaçar-nos per les pantalles, enganxats a notícies apocalíptiques.
El diari Ara recollia un article de Manuel Armayones Ruiz, expert en salut electrònica i xarxes socials a la UOC, sobre aquest tema: “Els humans tenim tendència a fixar-nos en les notícies negatives, perquè ens ajuden a adaptar-nos o donar resposta a un possible perill que, de vegades, està més a la nostra imaginació que no pas a la vida real”.
¿Però quin impacte psicològic té passar-se hores i hores llegint sobre desastres? Les males notícies creen ansietat i depressió, però sobretot desmotiven, perquè ens deixen una sensació d’impotència i frustració. Escoltar males notícies de forma constant genera por, i la por aliena, paralitza, aïlla, i crea la necessitat de confiar en salvadors messiànics. Un enginyós comentari a les xarxes deia que si acceptem la màxima de No news, good news, només les calamitats seran notícia.
Per això em va agradar escoltar l’actriu Clara Segura a El matí de Catalunya Ràdio explicant la recerca que havia fet de bones notícies, per començar l’any amb una mica més d’esperança. I bussejant per la xarxa es va trobar amb el web The Happy Broadcast, de l’italià Mauro Gatty. En tradueixo dues a tall d’exemple. La primera fa: “Cremar els estocs sobrants de roba és una pràctica habitual en el món de la moda. La Unió Europea prohibeix aquesta pràctica i obliga les empreses a reciclar el que no venguin”. La segona: “La Unesco revela que en 9 anys s’ha augmentat en 50 milions el nombre de nenes que s’han matriculat a l’escola.” I així fins a vuit o deu bones notícies per mes. Imagineu-vos la dosi d’energia positiva i d’idees que aquesta web genera.
La professora Denise Baden, de la Universitat de Southampton, demostra en un dels seus estudis, el poder motivador de les notícies positives. Els alumnes a qui feia llegir aquestes notícies tenien una capacitat més gran de proposar solucions davant de reptes socials, mentre que als que proporcionava només notícies catastròfiques, tenien un comportament més passiu i alienant.
Les bones notícies promouen emocions positives, són portadores d’esperança i redueixen l’ansietat i l’estrès. No hi ha res més potent i subversiu que un exemple d’èxit per creure que es poden canviar les coses. No es tracta d’edulcorar la realitat ni de fugir-ne. Els problemes hi són, i denunciar-los és necessari; de fet, és un primer pas per mirar de resoldre’ls. Ara bé, hem de posar el focus també en tot allò que ja es fa per trobar solucions, i hem de ser conscients que la manera com fem periodisme o com consumin notícies ens condiciona.
You are what you read (Ets el que llegeixes) és el títol del llibre d’una altra dona, la investigadora Jodie Jakson, teòrica del periodisme constructiu, un periodisme compromès i enfocat a trobar solucions per als desafiaments socials, que busca el reportatge rigorós d’accions per resoldre problemes actuals i veure quins resultats s’aconsegueixen.
La mateixa Jakson, en una xerrada publicada a la Fundación Gabo d’ètica periodística, ens proposa seguir una dieta informativa saludable, una dieta mediàtica equilibrada que compta amb uns quants ingredients: consumir periodisme de qualitat; pagar per continguts; diversificar el consum: diaris, novel·les, pòdcasts, documentals; buscar històries centrades en solucions i fugir del pescaclics. De cara a aquest 2024 que ja ha començat, pot ser un bon propòsit i segurament serà més senzill que seguir una dieta per perdre pes.