A tots ens sembla lògic que els colors de la bandera que alça cada dia el papa Lleó XIV siguin els de la unitat i la pau. Hem de reconèixer que la humanitat sovint sembla una colla de pallassos corrent amb una granada a la mà a punt d’esclatar, buscant un enemic contra qui llançar-la. És ben difícil mantenir la calma i resoldre els conflictes entre països, familiars o companys de feina. En efecte, necessitem aprendre a refugiar-nos sota el mantell de la unitat i de la pau per viure cívicament en societat.
I els joves, ¿quina guerra viuen enmig de la trinxera dels adults? ¿Què proposa el papa Lleó XIV als qui busquen sortir del fang i anhelen una vida més pura i espiritual?
La guerra que combaten els joves la podríem anomenar una guerra de supervivència personal. A diferència dels adults, no pretenen principalment bufetejar el veí per qualsevol ximpleria, més o menys seriosa. Més aviat aspiren a sobreviure al bombardeig continu de milers d’estímuls que els arriben al telèfon i a les innumerables propostes atractives i contradictòries que la societat els ofereix. Cansa haver d’escollir des de la incertesa, la inexperiència i la falta de referents coherents. Per això la seva és una guerra personal, que es combat a l’interior del cor.
Alguns guanyen. Hi ha nois i noies que desenvolupen estratègies per sobreviure. Programen aplicacions per limitar l’ús de les xarxes socials, s’autoimposen rutines estrictes, busquen desesperadament un propòsit vital o intenten viatjar sols per aprendre a viure amb si mateixos. N’hi ha d’altres que no se’n surten tant. Però tots batallen. Per això són notícia la salut mental dels joves i la recerca d’espiritualitat.
En aquest escenari, ¿què proposa el principal referent de l’espiritualitat catòlica? ¿Quina bandera d’esperança aixeca el papa Lleó XIV? Podríem resumir la seva proposta en tres elements: aprendre a viure en silenci, confiar que som escoltats per Déu i descobrir que ens parla a través de la Bíblia.
Primer, silenci. És significatiu que les llargues estones davant l’Eucaristia, passades en silenci i amb actitud d’adoració, siguin dels moments més apreciats pels joves en les trobades amb el papa. És una necessitat vital carregada de sentit: “Quan busquem el silenci —diu el papa—, decidim què no escoltar i de quins sorolls no deixar-nos distreure. En alliberar-nos de l’estrèpit de mil veus, reconeixem que algunes enganyen els nostres desitjos, altres ens compren sense alimentar-nos, i altres parlen per interès. En el silenci comprenem que les ideologies passen, mentre que la veritat roman” (6 de juny de 2026). El primer pas per vèncer el bombardeig de propostes és el silenci.
En segon lloc, confiar que Déu ens escolta. Sant Agustí deia que Déu és “més íntim que nosaltres mateixos”. Per això, el papa agustí recorda als joves que necessiten descobrir que dins seu hi ha algú que els escolta. Enmig de la confusió vital, sempre ens podem adreçar a algú que és molt a prop. “El nostre discurs interior es converteix en pregària, lloança i súplica quan és confiat a l’únic que pot escoltar-lo”. Són paraules del papa dirigides als joves. En la batalla de la vida, recorda, Déu és el nostre primer i principal aliat: Ell habita dins nostre.
Finalment, Lleó XIV els anima a comprendre que Déu els adreça una paraula personal plena d’amor. La Bíblia és com un missatge escrit per un enamorat i que només el pot entendre fins al fons la persona a qui va dirigit. La fe catòlica els proposa una manera de sobreviure enmig de la saturació digital i ideològica, però també alguna cosa més: la vida és una carta d’amor adreçada a qui cerca sentit, veritat i amor.
