Francesc i la conversió ecològica a 10 anys de Laudato si’

Entre les aportacions del papa Francesc, que va morir el passat 21 d’abril després d’un pontificat de 12 anys, 1 mes i 8 dies, no hi ha dubte que un dels grans llegats va ser és la crida a una conversió ecològica integral, plantejada en la seva extraordinària encíclica Laudato si’, de la qual aquest mes de maig es compleixen deu anys, i que ha esdevingut un dels elements centrals del seu ensenyament social.

Certament, Francesc no introdueix amb això una total novetat en la doctrina de l’Església. El que avui anomenem “ecologia” es troba en el cor de la tradició bíblica i l’Evangeli, i ha estat desenvolupat pel pensament i l’espiritualitat cristiana al llarg dels segles, de forma destacada en sant Francesc d’Assís. De fet, foren els predecessors de Francesc, sobretot Joan Pau II (qui ja va cridar a una conversió ecològica) i Benet XVI, els que, davant la crisi ecològica contemporània, varen introduir amb força aquesta qüestió en l’ensenyament de l’Església. Ara bé, ningú no pot negar que Francesc ha aprofundit decisivament en aquest repte, l’ha plantejat amb una força, una amplitud i una radicalitat noves, i l’ha situat com una dimensió central en la mirada catòlica sobre el món contemporani, i en la vida cristiana actual, donant pistes per una espiritualitat orientada a una conversió personal i comunitària. Com de necessari és rellegir Laudato si’!

En aquest espai que em cedeix Foc Nou, he pogut reflexionar a fons sobre els significats de la conversió ecològica integral. De fet, des de la publicació de Laudato si’ he dedicat força temps a divulgar i aprofundir sobre aquest missatge, en les seves múltiples i inesgotables dimensions. I he anat de sorpresa en sorpresa, admirant progressivament la seva profunditat i adquirint una major consciència de la seva importància per a l’Església i per al món.

En efecte, tinc la impressió que la mirada ecològica integral prepara, suscita i promou la fe, de la qual és una síntesi i desenvolupament, així com el camí per viure plenament aquesta fe en un estil de vida a l’altura dels temps que vivim.

Em sembla que la mirada ecològica cristiana és, essencialment, una conseqüència i, a la vegada, una crida, a mirar el món com a creació, amb les immenses implicacions que això comporta. Afirmem que el món és creat, perquè apunta i remet fora d’ell mateix, no és casualitat cega sense sentit, perquè té el seu principi i sosteniment en un misteri absolut transcendent de caràcter personal, que és pura donació i, per tant, l’univers és un tot interconnectat que és do, obra, reflex i projecte d’amor, habitat per l’amor, destinat a l’amor. Aquesta mirada obre a contemplar el principi creador com a Pare, a seguir Jesucrist com a Fill, en la seva dimensió humana i divina, i a acollir l’Esperit que procedeix del Pare i del Fill, com a vivificador, perfeccionador i santificador del món. Una mirada que empeny les persones i les comunitats a una experiència de filiació i fraternitat, que porta a estimar, respectar, tenir cura i compartir la “casa comuna” de la creació, amb tots els seus éssers, amb les seves estructures pròpies, en una dinàmica de justícia i amor.

La conversió ecològica integral és probablement el repte més crucial de la humanitat. No solament per evitar el risc de la degradació ambiental i àdhuc de la seva pròpia autodestrucció, a causa d’un desenvolupament egoista, hiperantropocèntric i tecnocràtic, sinó perquè l’ecologia integral, viscuda com a actitud radical de sentit i experiència d’amor, pot ser el paradigma o utopia que porti el veritable progrés humà, el respecte als drets humans, la construcció d’una societat de justícia i de pau, en un horitzó d’esperança irreductible. I és per això que l’Església, que com proclamà el Concili Vaticà II, comparteix els sofriments, els goigs i les esperances de la humanitat, té aquí una gran oportunitat de connectar amb les necessitats del món per anunciar la fe i alhora ser instrument i signe del Regne de Déu.

Eduard Ibáñez
Advocat, adjunt al Representant personal del Copríncep episcopal d’Andorra. Exdirector de Justícia i Pau (2001-2021)
@eduardiban