La carta del papa Francesc

La història del pontificat d’un Papa es construeix no només a base d’encícliques, discursos o gestos públics, sinó també amb petits gestos que miren el més concret, que miren cada rostre del poble de Déu. Vaig tenir la gràcia de rebre un d’aquests petits, però poderosos gestos de mans del papa Francesc, un gest que va marcar un abans i un després en la meva vida de fe, una experiència personal que vull compartir amb vosaltres.

Tot va començar fa uns anys, quan vaig experimentar una profunda vivència espiritual que va canviar completament la meva relació amb Déu. No anava gaire a l’església, però després d’una necessitat interior vaig agafar el costum d’entrar a la del poble on vivia, Premià de Mar, quan no hi havia ningú, i posar-me davant del Sagrari. L’església estava oberta sempre, i això em va permetre apropar-me a Jesús sagramentat en moments de solitud, quan no hi havia ningú més. En part, aquests moments van ser possibles gràcies a la crida del papa Francesc a mantenir les esglésies obertes; això va faiclitar aquests encontres furtius que tant necessitava en aquell moment i que van alimentar la meva ànima.

Durant força temps vaig repetir aquests encontres; només portava a sobre un bloc de dibuix, uns llapis i l’Evangeli. Davant del Sagrari, vaig començar a il·lustrar l’Evangeli de sant Joan. La meva pregària es va transformar en una experiència visual i contemplativa.Amb cada traç, sentia com Déu m’inundava: va ser allí on vaig entendre que havia d’oferir els meus dons al seu servei, crear una editorial de llibres que apropessin la bellesa de Déu a les persones. Necessitava fer possible que més persones poguessin contemplar el que jo havia viscut en aquell lloc, i tenia la certesa que la Bellesa ho aconseguiria. Treballava com a il·lustrador per a diverses editorials, però va ser a través d’una sèrie d’esdeveniments i gràcies a la voluntat de Déu que vaig poder fundar “Kyrie, Libros ilustrados”, l’apostolat que va néixer d’aquella experiència. El primer llibre que l’editorial va publicar va ser precisament l’Evangeli de sant Joan que havia il·lustrat durant aquells moments de pregària.  Aquest llibre està dedicat a sant Francesc d’Assís i al papa Francesc; els seus gestos de senzillesa i d’autenticitat evengèlica m’havien fet tornar a l’Església. El rector que em va acompanyar en aquest procés amb molt de respecte, va enviar el llibre al cardenal Omella, i poc després va venir la pandèmia.

Després de diversos anys vivint a Barcelona, la meva família i jo vam decidir tornar a Sevilla, la meva terra natal. En aquell temps, ja havia publicat uns quants llibres més. Tot i que els fruits espirituals eren evidents, els resultats econòmics no ho eren tant. El meu soci, que m’havia ajudat a fundar-la i s’encarregava de dur els comptes, em va suggerir que tanquéssim l’editorial, ja que els recursos no eren suficients per a tirar endavant. Li vaig demanar temps per a reflexionar-hi. Però em sentia desanimat. Pensava que aquella editorial era una crida de Déu, ¿i si m’havia equivocat? Després de tot l’esforç, de tota la dedicació i el temps invertit, els comptes no sortien.

El sobre amb la carta del papa Francesc

Aleshores, va passar una cosa inesperada. Va sonar el telèfon. Era l’actual inquilí del pis on havíem viscut a Barcelona, que havia localitzat el nostre número de telèfon. Preocupat, es va disculpar confós perquè havia rebut una carta que no era per a ell i que gairebé acaba a la brossa. A punt de llençar-la, va veure sorprès que duia el segell del Vaticà i, per sorpresa seva, l’havia signat a mà el papa Francesc. Anava adreçada a un tal Francis Marín i l’adreça era la correcta. Sorprès, em va preguntar si jo n’era el destinatari. De seguida vaig lligar caps: el cardenal Omella havia volgut fer arribar al Papa un exemplar de l’Evangeli de sant Joan, i tot i que allò em xocava, vaig pensar que es tractava d’una carta que hi feia referència. Quina altra cosa podia ser? El nou inquilí del pis es va disculpar mil vegades i vam quedar que m’enviaria la carta a la meva adreça actual. Era un miracle. Quantes vicissituds no havia passat aquella carta abans d’arribar a les meves mans.

Finalment, em va arribar la carta. Em va sorprendre la lletra i la signatura tan petita que gairebé costava llegir-la; em transmetia humilitat. A la carta, el Papa m’agraïa el regal i em comentava el que li havia semblat. Fins i tot m’enviava unes postals de sant, però el que em va tocar profundament va ser una de les frases: “Si us plau, continua endavant”. Va ser com una resposta directa a les meves pregàries davant de la meva inquietud, una empenta just quan més ho necessitava. I va ser en aquell precís instant que vaig saber que havia de perseverar amb “Kyrie”.

El papa Francesc, amb els seus petits gestos de proximitat i la seva constant crida a l’esperança, ens recorda que, a vegades, les grans transformacions passen a través del que és senzill i quotidià. Aquell deia el Papa em va tornar la força per perseverar amb aquest apostolat que era l’editorial “Kyrie” de llibres il·lustrats.

Francis Marín
Il·lustrador i director de Col·lecció de llibres il·lustrats Kyrie
@arte.francis.marin