L’autor d’aquest nou assaig sobre el controvertit paper de Pius XII davant del nazisme és prou conegut: Andrea Riccardi (Roma, 1950), historiador, professor en diverses universitats, pacifista destacat i fundador de la comunitat de Sant Egidi. Fa front a un tema conflictiu: l’actitud de la Santa Seu i del Papa Pius XII durant els episodis de la Segona Guerra Mundial, especialment la invasió alemanya d’Albània i de Polònia i la persecució dels jueus i altres minories.
Pacelli, elegit el 2 de març de 1939, es va trobar involucrat de ple enmig de les tibantors i pressions prebèl·liques i, encara més un cop declarada la guerra, l’1 de setembre. Ell coneixia de ben a prop la situació, per haver estat nunci apostòlic a Berlín i, encara més, pels seus anys de treball com a secretari d’estat de Pius XI.
La figura del papa Pacelli va tornar a l’actualitat després que el dia 2 de març de 2020, el Vaticà obrís l’arxiu del seu pontificat (1939-1958), un fet de gran importància, per respondre amb material de primera mà –més de setze milions de documents– moltes preguntes que planejaven sobre aquell papa. Quin va ser el seu paper durant la persecució del poble gitano? Per què el Vaticà no va alçar la seva veu per denunciar l’Holocaust, del qual tenia notícia? Per què va callar davant la invasió de Polònia? Era Pius XII antisemita? Què pensava del Tercer Reich?
Títol: La guerra del silencio. Pío XII, el nazismo y los judíos
Editorial: San Pablo, Madrid, 2023
Autor: Andrea Riccardi
Pàg.: 494
Preu: 23,50 €
El tema del «silenci» va ser atiat per diverses personalitats en els anys de la Guerra i un cop acabada, entre les quals caldria destacar –perquè va ser dels primers i per la seva qualitat– Emmanuel Mounier, qui l’abril de 1939 es va adreçar al papa amb respecte, però amb força a propòsit del que va ser anomenat Divendres Sant de sang per la invasió feixista d’Albània. Ben passada la guerra, el tema va reviscolar amb l’obra de teatre de Rolf Hochhuth, El Vicari (1961). Altres noms il·lustres i els camins envitricollats de les opinions es poden seguir en aquest llibre, del qual el menys que es pot dir és que està molt ben documentat i no deixa res a la improvisació.
La figura del papa és al centre d’aquest terbolí: per què va callar? El títol del llibre ho dóna a entendre: La guerra del silencio. Mantenir l’opció de callar va ser una veritable guerra, amb joc brut i múltiples pressions de totes bandes. Llegint, es va desfent a poc a poc l’acusació de «delicte de silenci» que alguns cercles catòlics polonesos van escampar en ser ocupat el seu país pels nazis.
Un aspecte interessant d’aquesta obra de recerca històrica és l’entrellat de personatges que hi són citats, com «els caps» de tota l’estratègia vaticana: el trio Maglione, Tardini i Montini (futur Pau VI). Amb ells, molts altres personatges de categoria, entre els quals Bonhöffer (el pastor protestant màrtir dels nazis), Roncalli (futur Joan XXIII) i Wojtiła (futur Joan Pau II), amb opinions no sempre coincidents però amb una disciplina comuna.
En resum i per no allargar-nos, un llibre que cal conèixer, seriós i ponderat sobre un papa a les fràgils espatlles del qual va recaure un pes inhumà. La fotografia de la portada l’encerta del tot. Llegiu-lo i agraireu la llum que aporta.
Andreu Trilla Llobera
Escolapi, mestre i llicenciat en Teologia
