La revista Foc Nou dedica el seu número 525, corresponent als mesos d’octubre a desembre de 2026, al creixement del catecumenat i a la recerca de transcendència en una societat secularitzada. El dossier central de la capçalera recull experiències i reflexions sobre l’augment de persones adultes que s’apropen a la fe cristiana i demanen rebre el baptisme.
Ezequiel Mir, expert en ciències religioses, signa la Tribuna, on analitza l’augment del nombre de catecúmens i neòfits. “Mentre el catolicisme cultural retrocedeix —explica—, creix el nombre d’adults que demanen el baptisme. França i Catalunya mostren que la secularització no elimina la recerca de la fe, sinó que en transforma les formes d’accés”.
“El creixement del catecumenat depassa totes les nostres expectatives”, considera Joan Àguila, en l’espai La qüestió. El director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i vicari episcopal de l’arxidiòcesi de Tarragona explica la sorpresa i la responsabilitat amb què l’Església catalana ha rebut aquest fenomen. En la mateixa línia, Maria Isabel Campmany, delegada de Catequesi de Sant Feliu de Llobregat, destaca que «els nous conversos aporten una il·lusió que s’encomana». La secció també inclou les veus dels neòfits Germina Bastardas i Jan Padilla, un matrimoni d’Amer que es va iniciar conjuntament en la vida cristiana durant la Pasqua de 2026.
El dossier també ofereix una entrevista amb el periodista francès Antoine Pasquier, director de la revista Famille Chrétienne, que constata que el jovent busca respostes existencials en el catolicisme, un fenomen que també s’observa en altres països europeus. Pasquier apunta, al mateix temps, el repte de les comunitats cristianes a l’hora d’acollir i acompanyar les persones que s’incorporen a l’Església més enllà de la preparació per al baptisme. La reflexió del filòsof i teòleg català Francesc Torralba sobre «la voluntat de transcendència» completa aquesta mirada sobre la recerca de sentit.
Actualitat papal i migracions
Més enllà del dossier central, Foc Nou incorpora, com sempre, la mirada del capellà i periodista barceloní Francesc Romeu sobre els darrers mesos de vida eclesial. En la seva secció “L’Església de cada dia”, el cronista de referència de la revista analitza el viatge del papa Lleó XIV a França al setembre, com també altres moments rellevants del pontificat de les darreres setmanes.
El número dedica també espai a les migracions i a la vulnerabilitat de les persones que busquen una vida segura. La periodista Queralt Castillo relata la història d’en Sami, un jove del Sudan del Sud que, des de Ceuta, espera trobar una vida millor lluny de la guerra que colpeja el seu país. També en el marc de la crisi de la ciutat autònoma, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, reflexiona sobre la protecció dels més vulnerables i les dificultats d’accés a l’habitatge i la periodista Teresa Carreras entrevista Noureddine Ayad El Haddad, professor universitari belga d’origen marroquí, que analitza l’ús polític de la crisi de Ceuta per part de l’extrema dreta europea.
La pau i la cura de la casa comuna són altres eixos de l’edició. Per la seva part, l’historiador Xavier Garí escriu sobre l’activista basc Sabino Ormazabal, mort a l’agost, mentre que el prevere barceloní Peio Sánchez defensa la centralitat de l’ecologia integral en la vivència de la fe cristiana.
El record d’Andreu Trilla
El número inclou, finalment, un article del periodista Xavier Pete dedicat a Andreu Trilla, escolapi, mestre i teòleg mort el 9 de setembre. Amb el títol «Andreu Trilla, l’escolapi que sempre hi era», el text recupera els testimonis de la seva germana, M. Àngels Trilla, i de la seva neboda, Meritxell. Trilla va dirigir l’Escola Pia de Catalunya entre 1991 i 2003 i també va col·laborar amb ressenyes a Foc Nou i El Ciervo.
Amb aquesta edició, Foc Nou, publicació d’informació socioreligiosa que es publica des de 1974, manté la seva mirada sobre els principals debats que travessen l’Església i la societat.
El Foc Nou 525 està disponible a la botiga virtual de la revista, a l’Iquiosc.cat i a les llibreries Claret (Barcelona) i Casa Carles (Girona).
