Menu
27 d'abril de 2024
Cinc és el nombre de temporades consecutives de pluges fallides a Somàlia; un país on la sequera sembla no donar treva. Pluges que no arriben i que es tradueixen en escassetat d’aigua per al consum humà i la higiene i, sobretot, en inseguretat alimentària. A la situació d’emergència climàtica que viu el país, cal sumar-hi els efectes que està tenint en aquesta regió la guerra entre Ucraïna i Rússia: més del 90% del blat que es consumia en aquest indret del món procedia d’aquests dos països, en guerra des del febrer del 2022. Si parlem de xifres, cal parlar del quasi milió i mig de persones que, només el 2022, van haver de fugir del seu lloc d’origen a causa de la sequera. També cal parlar dels quatre milions d’animals de granja que han mort a causa de la manca d’aigua. Segons les Nacions Unides, l’abril del 2022, uns 4,2 milions de persones de Somàlia patien restriccions d’aigua severes.
La situació, però, no és nova: durant el 2011, la fam es va emportar 260.000 vides només en aquest país, després d’haver encadenat diverses temporades sense pluges. Segons dades d’UNICEF, només el 2020, al voltant de 72.000 infants van morir en aquest país africà a causa de la desnutrició. Si hi ha alguna cosa que sembla evident és que Somàlia és, des de fa anys, l’epicentre de la pobresa i la inseguretat alimentària.
L’embat de la sequera en aquesta regió del món ha portat molt més que escassetat, pobresa i malnutrició: ha portat violència. Ho ha estat dient Nacions Unides durant els darrers deu anys, i ho ha explicat també l’antropòleg Miguel Pajares al llibre Refugiats Climàtics. El gran repte del segle XXI (Raig Verd, 2020):“El canvi climàtic és un ‘multiplicador d’amenaces’ que exacerba els perills derivats de la pobresa persistent i de la feblesa de les institucions encarregades dels recursos”. En un país ja inestable de per si, l’escassetat dels recursos comporta la lluita per aquests, agreuja les tensions existents entre comunitats i fa proliferar la violència d’altres actors contra la població, com els grups extremistes. Això comporta inseguretat tant en l’àmbit nacional, perquè desestabilitza el país, com en l’internacional. Tal com es conclou a l’informe Alerta 2023! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz, publicat per l’Escola Cultura de Pau: “Els atacs d’Al-Shabbab i l’ofensiva del Govern Federal de Somàlia i dels seus aliats locals i internacionals van provocar una escalada de la violència el 2022 sense precedents en els anys anteriors”. En aquest mateix document es menciona que només el 2022 va haver-hi unes 6.400 víctimes directes dels conflictes armats al país, 3.000 més si les comparem amb les del 2021.
Si hi ha un adjectiu que defineix el concepte de pobresa, aquest és “paradoxal”; o almenys, així és en el cas de Somàlia. És paradoxal perquè, tot i ser l’epicentre de la fam mundial, el país és un gran exportador de bestiar. Miguel Pajares, president honorífic de la Comissió Catalana de l’Acció pel Refugi (CCAR) assegura que el control d’aquest bestiar està en mans de les multinacionals i els països del golf Pèrsic. “Somàlia —assegura— és un dels països on es passa més fam al món, però s’exporta el bestiar. El mateix ha succeït amb la pesca: era un país amb molta pesca, però aquesta ha estat escombrada per les multinacionals pesqueres, tal com també ha passat a l’Àfrica Occidental, a les costes de Mali o del Senegal”. En el seu llibre, Pajares va més enllà: “Molta població somalí vivia de la pesca, fins que, aprofitant la manca d’un Estat que pogués defensar les seves costes, les flotes de les multinacionals es van llançar a exhaurir-les amb mètodes destructius (il·legals en molts llocs) com la pesca d’arrossegament; ara la pesca ha caigut també com a mitjà de manteniment de la població somali”. Pajares ho té clar: “Quan es parla de pobresa, no podem deixar aquests elements de banda. Els problemes previs a l’impacte climàtic ja havien empobrit determinades regions i havien provocat una sèrie de conflictes”. Totes aquestes circumstàncies, a més, es veuen agreujades per una situació de guerra civil que ja fa més de tres dècades que dura i que ha tingut un impacte fonamental en la manca de governança del país i tot el que això implica.
Zane Swanson, doctor i membre associat del Programa Mundial de Seguretat Alimentària i Hídrica del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS) amb seu a Washington, explica que: “La capacitat de mobilitzar de manera eficaç la voluntat econòmica i política suposa una barrera important per a la implementació de solucions proactives. Desenvolupar i mantenir una infraestructura hídrica que pugui proporcionar aigua neta i segura i en les quantitats necessàries per a les comunitats resulta difícil i costós (…) Es necessitaran esforços tant nacionals com internacionals per a establir noves tecnologies de sistemes d’aigua i millorar la sostenibilitat dels sistemes existents”. En el cas concret de Somàlia, segons l’expert, s’està treballant per a donar assistència sanitària a totes aquelles persones que ho necessiten, però els reptes que presenta el país s’hauran d’abordar millorant l’accés [a l’aigua] a través d’una governança adequada dels recursos hídrics. Una governança que, ara per ara i a causa de la inestabilitat del país per les diferents raons que s’han explicat, no existeix.
Tal com veiem en diferents indrets del món, la crisi climàtica i l’escalfament global no consisteixen només a tenir estius calorosos o a patir fenòmens meteorològics extrems de manera puntual. En algunes parts del món, el canvi climàtic ja és una realitat des de fa anys i ja ha destruït la manera de viure dels seus habitants. No es poden fer prediccions de cap a on anirà el món en els pròxims anys, però Miguel Pajares calcula que podria haver-hi entre 175 i 300 milions de persones que fugen de la pobresa, la fam i la violència ocasionades pel canvi climàtic. Són els refugiats climàtics. Davant aquesta situació, sembla prou evident que ni es deu ni es pot tancar els ulls.
Una de les veus de referència per a parlar sobre què succeeix a Somàlia és el nord-americà Giles Clark, qui, des del 2016 documenta la situació que es viu al país. Ho fa amb fotografies plenes de coneixement i dignitat. Clarke, que també ha documentat la guerra al Iemen i diverses crisis migratòries, com la dels Balcans, parla clar: “Per a poder donar fe d’una situació determinada, hem de tornar als llocs”. A la seva exposició “Somalia, without water, we die” —(Somàlia, sense aigua, ens morim)—, que es va poder veure fa unes setmanes al Festival de Fotoperiodisme de Perpinyà, el reconegut fotògraf mostra les fotos fetes al llarg d’aquests set anys de viatges al país. Assegura que poder haver pogut tornar en diferents ocasions li ha permès entendre’n millor el context. “He pogut veure amb els meus ulls el bestiar mort i com les famílies deixaven de generar ingressos”. El seu treball, centrat, sobretot en els camps de desplaçats, mostra la realitat de moltes persones que ho han perdut tot a causa de la sequera i la violència: “Els desplaçats arriben als camps sense absolutament res. Les escenes són de desesperació i traumàtiques”, assegura.
El treball fotogràfic de Giles Clarke a Somàlia s’ha dut a terme en el marc de les Nacions Unides, ja que és una de les poques maneres que hi ha d’entrar al país amb certa seguretat. “Somàlia —relata— no és un país al qual pots anar pel teu compte. Però es tracta d’un país oblidat. ¿I com aconseguim que no s’oblidi? Anant-hi. La meva tasca és mostrar al món què succeeix en els llocs que visito”. Clarke reconeix que les seves estades a Somàlia són curtes, perquè és perillós. “M’hi estic unes sis setmanes per viatge, però sempre intento arribar al cor de la situació i trobar les històries que s’amaguen dins d’altres històries. No són encàrrecs fàcils, però cal fer-los perquè això no surt enlloc, i cal fer-ho visible”, conclou.
Queralt Castillo Cerezuela
Llicenciada en periodisme i traducció i interpretació. Viu a Atenes
@QC_Cerezuela
