Vivim en l’època de la postveritat. Massa sovint els sentiments, les emocions són els qui manen, i els fets objectius queden en segon terme. És el que “jo sento” i d’aquí no passem, el que “a mi em sembla”, la meva veritat, i per tant, cal ser conscients que no només són els mitjans de comunicació els qui manipulen. George Orwell (1903-1950) ja va dir que “en una època d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari”.
¿Com enfocar la veritat? En el meu cas, com a membre de l’Orde dels Predicadors —Veritas és el nostre lema—, significa mirar Déu (encarnat) i construir ponts amb la humanitat. No s’entén creure en Déu sense creure en la humanitat i aquí rau la qüestió fonamental. És cercar la veritat que ens fa lliures, no lligats a les tendències del moment, és una veritat que il·lumina, no que vol brillar.
Per cercar la veritat tenim dos pilars fonamentals: el primer, l’estudi, formar-se, llegir, contrastar… la formació permanent. Diu que Sant Domènec va enviar a predicar a dos frares per Espanya i van tornar ben fracassats; Domènec no va dir res ni dels espanyols ni dels frares, simplement els va enviar a Bolonya a estudiar més. I segon, compartir en comunitat, en grup, dialogar, obrir-se, saber escoltar als altres. Per tant, compte en culpar la societat i als mitjans de tanta manipulació. ¿Nosaltres quina responsabilitat en tenim? ¿Què escampem per exemple per WhatsApp?
Cercar la veritat és viure una espiritualitat d’ulls oberts, per no passar res per alt, per estar amatents als detalls, ben a prop dels qui més ho necessiten. No pensem que els sentiments són dolents, cal equilibri. Sant Tomàs, seguint el pensament d’Aristòtil, entendrà que cal viure en el món i que no hi ha res a l’enteniment si abans no està en els sentits. En l’Encarnació, la humanitat sent el tacte de Jesús que toca als qui més ho necessiten, en el sentit més ampli.
