Un llibre sincer i valent sobre el celibat sacerdotal

Xavier Morlans en una foto promocional
Xavier Morlans en una foto promocional

El passat 17 d’abril va ser presentada al públic l’obra Capellans cèlibes i capellans casats. L’acte tingué lloc a Claret, amb participació de l’autor, Xavier Morlans; Josep Herrero, excapellà i editor; Maria Bargalló, vicepresidenta de Justícia i Pau; Noemí Ubach, “Alcem la veu” col·lectiu de dones creients; Màxim Muñoz, claretià i teòleg; i Peio Sánchez, rector de Santa Anna i teòleg. Actuà com a moderadora Anna Arqué, activista cultural. El llibre s’ho mereixia per diferents motius que intentarem fer notar.

Primer per la notorietat tant de l’autor com dels qui l’acompanyaven a la taula. Segon, pel tema, que és d’actualitat pel procés sinodal engegat pel papa Francesc l’any 2021 i que culminarà amb la segona sessió de la XVI Assemblea del Sínode de bisbes, l’octubre vinent. Altres motius els explicita Francesc Torralba en el pròleg, en el qual afirma que aquest llibre no deixarà ningú indiferent, apassionat tot ell com el mateix autor. Es refereix naturalment a les qualitats i capacitats de l’autor i del seu currículum sacerdotal i acadèmic, però també i sobretot a la seva capacitat didàctica.

Es tracta, en efecte, d’un treball ben trenat gràcies al qual el lector sap en tot moment on es troba de l’argumentació. De fet, una llarga introducció fa paleses no sols les motivacions, sinó també les finalitats i el mètode a seguir, així com la manifestació de les principals fonts d’inspiració, junt amb els agraïments corresponents. A més, l’autor reprèn tot sovint la temàtica ja desbrossada en iniciar un nou aspecte, de manera que al lector li pot semblar trobar-se davant d’una lliçó magistral, amb els recordatoris i les insistències oportunes perquè el missatge quedi ben clar i sense deixar punts dubtosos.

El cos del llibre està organitzat en vuit apartats o capítols, de desigual llargària i importància, però tots segueixen un itinerari previst per arribar a unes conclusions en vint-i-cinc punts que, en realitat, són una síntesi del contingut global. Alguns capítols acaben amb unes preguntes obertes de cara al discerniment, que poden ajudar el lector a aclarir-se encara més.

Farem ara un breu recorregut pels capítols. Comença per una descripció de la història recent a partir de les vivències d’un capellà entrat al seminari a mitjan segle XX, i que es troba amb el tsunami cultural i religiós dels anys 60, Concili Vaticà II inclòs, evidentment. Per ser una descripció resulta molt realista, sense carregar les tintes excessivament, però plantejant els primers interrogants i l’ambient en què van sorgir.

El segon capítol s’interessa per la història més antiga sobre el tema del celibat dels sacerdots, amb un arc temporal que va des dels inicis de l’Església fins al temps del Concili de Trento (meitat del segle XVI). Moltes dades poden resultar noves per a alguns lectors si no són prou coneixedors d’aquelles èpoques remotes. No es tracta de pura erudició, sinó d’anar lligant el passat amb el present i així poder arribar a propostes de futur.

El capítol 3 indaga les raons (les dites i les que es callen, però es poden intuir) de l’obligatorietat del celibat sacerdotal, i n’analitza el rerefons cultural i els arguments, cristològic, eclesiològic i escatològic, amb precisió, respecte i llibertat d’esperit, per centrar-se finalment en els pressupòsits antropològics subjacents.

El quart capítol fa un repàs dels documents del Magisteri de l’Església sobre el tema, a partir del Vaticà II i fins a Joan Pau II (PDV 1992), i el cinquè fa un gir i s’enfronta amb el canvi de comprensió de la dignitat del matrimoni en textos del Concili Vaticà II i de Joan Pau II, amb la descoberta de la dimensió nupcial del cos humà.

El capítol 6 presenta les afinitats que guarda el presbiterat tant amb el celibat com amb el matrimoni, com a dues afinitats diferents d’un mateix sagrament de l’orde; per passar, en el capítol següent a imaginar com a complementàries –i no oposades i menys contradictòries– les dues solucions: capellans cèlibes i capellans casats. El darrer capítol insisteix en aquesta possible nova configuració eclesial, presentant-la figuradament com els dos pulmons d’una Església tota ella sinodal, amb propostes concretes.

No hem dit que l’autor insereix en diferents moments el fet de la realitat, no futura ni passada, sinó actual de capellans casats, tant en l’Església catòlica oriental com en altres situacions i moments històrics, cosa que ajuda a aclarir que el celibat sacerdotal no va més enllà d’una disciplina positiva que l’Església ha implementat —amb notòries dificultats— al llarg de segles, però que res no té a veure directament ni amb el dogma ni amb la moral cristians.

Acaba l’obra amb el resum, com hem dit, amb vint-i-cinc punts que recull ara el contingut de manera succinta però prou clara. Com que l’autor no pot amagar els tics de professor, se li nota una preocupació per reblar el clau, tant quan aclareix el significat d’alguna paraula o expressió, com quan repeteix algun concepte a fi que quedi ben aclarit, aquest seria un possible excés de l’obra. Es podria haver estalviat alguna d’aquestes repeticions? Possiblement perdria claredat o, si més no, rigor lògic. Especialment per a lectors no gaire (o gens)  habituats a la temàtica filosòfica o teològica; convenia anar pas a pas, i no avançar sense deixar el terreny assegurat. Ens sembla que l’intent és prou reeixit.

A títol personal ens atrevim a lamentar que tot l’escrit —potser no podia ser altrament— té un clar biaix masculí. En cap moment es planteja que, si no es veu cap contraindicació de fons a uns capellans casats, ¿per què no ampliar el ventall del debat i plantejar-se —amb arguments similars— l’opció de l’ordenació de dones? Potser no era el tema del llibre, ben cert, però posats a aclarir i a proposar… En fi, el lector decidirà. En tot cas, saludem un llibre sincer i valent que no amaga el cap sota l’ala, amb arguments clars i petits tocs d’humor. Benvingut sigui.


Portada del llibre «Capellans cèlibes i capellans casats»
Portada del llibre «Capellans cèlibes i capellans casats»

Títol: Capellans cèlibes i capellans casats

Autor: Xavier Morlans

Editorial: Claret

Any: 2024

Població: Barcelona

Pàgines: 388

Preu: 19,90 €


Andreu Trilla Llobera
Escolapi, mestre i llicenciat en Teologia

Comparteix

Contingut relacionat