Fe, cultura i societat des de 1974

Violència natural

16 de juny de 2025
© Mick Haupt - Unsplash
© Mick Haupt - Unsplash

Les investigacions geogràfiques que ens ofereixen els programes televisius han resolt últimament alguns dels meus dubtes vitals. Aquest mes d’abril ja em toca comptar l’última xifra dels vuitanta. Soc al corredor de la mort. Així i tot, els últims estudis científics que se’ns comuniquen diria que equilibren els meus coneixements i n’estic contenta. Reconec que he esporgat molt el meu arbre de pobres sabers. Però penso que estic més a prop de la veritat pel que fa a persona afectada per una mena o altra de violència.

En el món actual vivim una violència amplificada per la terrible i poderosa eficàcia de les armes, per l’il·limitat i arbitrari poder polític i per l’absoluta influència que exerceixen en la societat els mitjans de comunicació. Aquestes constatacions ens permeten actualment observar l’origen, realitat i continuïtat de la violència.

No es pot afirmar que tinguem coneixement del que en diem “creació” i ara em refereixo a la creació de l’univers. El que els científics ens han pogut servir fins ara és la violència catastròfica que regeix el món interestel·lar observable. Col·lisions i explosions, mort i naixement d’estrelles que naveguen matèries desconegudes.

L’aparició de la persona en aquest planeta és una més de les conseqüències fruit de la combinació de materials diversos. La nostra vida útil com a éssers humans és tan curta i limitada que no ens permet ampliar gaires coneixements. Des de les primeres morts estudiades, vegetals, animals i humanes, la violència per aconseguir territori i aliment n’ha estat el motor principal. Lamentem les múltiples i sagnants guerres actuals, ens n’esgarrifem i posem les mans al cap. Però no hi podem fer res, ja que formen part de la violència primigènia. El naixement, l’ofec que obre pas a la vida, ja és una violència que portem (v. Freud) per sempre gravada al cervell. La mort és una violència contra els nostres cossos, abatuts per la guerra on n’hi ha, i per la decrepitud i el sofriment on hi ha pau.

Ramon Bassas

(Mataró, 1968) és cap de comunicació de Fragmenta Editorial. Tècnic en Protocol i Relacions Institucionals, ha estat regidor durant vint anys i primer tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Mataró, a més d'ocupar diverses responsabilitats polítiques. Actualment és membre del Consell de Redacció de CatalunyaReligio.cat i col·labora a les revistes Valors i Foc Nou i al digital Capgròs. Escriu al blog www.ramonbassas.cat.

Comparteix

Contingut relacionat

Opinió

Darrer número

Foc Nou 523 - Març / Maig de 2026

Foc Nou 523

Març / Maig de 2026

Hemeroteca

Pòdcast

Capítol 13: Preparant la visita del papa Lleó XIV a Catalunya, amb Francesc Romeu

El papa Lleó XIV visitarà Catalunya els dies 9 i 10 de juny de 2026 en el marc d’un viatge.

Capítol 12: L’aplicació de la sinodalitat al bisbat de Tortosa, amb Maria Palau

Poques setmanes abans de morir, el papa Francesc va aprovar, des de l’hospital Gemelli de Roma, l’inici de la fase.

Capítol 11: Antoni Gaudí vist per l’arquitecta Chiara Curti

Aquest 2026 la Generalitat de Catalunya celebra l’Any Gaudí, commemoració que homenatja a l’arquitecte coincidint amb el centenari de la.