Els anys dels totalitarismes a Europa (Feixisme, Stalinisme i Nazisme, 1922-1945), generaren una gran persecució contra importants comunitats religioses o col·lectius creients. Els més perseguits, molts dels quals acabaren torturats i exterminats, van ser els jueus d’arreu d’Europa. Però no només ells: també ho foren altres col·lectius que acabaren en camps de concentració o d’extermini, morint en els dramàtics trajectes en tren, en les dures condicions dels camps, en les tortures dels interrogatoris i treballs forçats, o bé directament en les cambres de gas.
Més enllà de la tràgica situació dels jueus, també hi hagué víctimes vinculades a altres grups socials com ara els comunistes, els homosexuals, els gitanos i, també, els cristians. D’aquests últims, el religiós franciscà i polonès Maximilian Kolbe es pot considerar el més conegut i emblemàtic. La seva heroica entrega compleix aquest estiu el 80 aniversari. Fou l’agost de 1941, al camp de concentració i extermini d’Auschwitz, que va tenir lloc una acció de pau i de bé, pròpia dels fills de Sant Francesc d’Assís. La història d’aquella heroïcitat cristiana es donà quan, després d’una fuga del camp d’extermini, un home a l’atzar va ser condemnat a morir d’inanició com a càstig, essent pare de família amb fills. Maximilian Kolbe es va oferir en el seu lloc, responent a la pregunta de l’oficial nazi que ho feia “perquè sóc sacerdot catòlic”. Efectivament, Kolbe va morir de fam a la seva cel·la, convertida avui en lloc de pelegrinatge i exemple de donació de vida davant el patiment del món. Pau VI el va beatificar el 1971, i Joan Pau II el canonitzà el 1982. No obstant aquesta gran figura, Kolbe no va ser l‘únic testimoni que patí l’horror del nazisme.
Hi ha centenars de cristians, catòlics o evangèlics, que van ser motiu de persecució, tortura i execució per declarar-se obertament contraris al règim nazi. D’entre els que podríem destacar són Fritz Gerlich, historiador i periodista catòlic, membre de la resistència contra Hitler, afusellat el 1934 al camp de concentració de Dachau; Otto Neuruer va ser el primer capellà executat en un camp de concentració, el 1940, per oposar-se a la ideologia nazi; Bernhard Lichtenberg, capellà catòlic canonge de la catedral de Berlín, detingut per defensar els jueus i mort en el transport cap al camp de Dachau; Edith Stein, filòsofa i monja carmelita d’origen jueu, assassinada en la cambra de gas a Auschwitz el 1942; Maria R.H. Kafka, infermera i monja franciscana, denunciada per un metge proper a la SS i decapitada el 1943 a Viena; el P. Ruper Mayer, conegut com l’apòstol de Munich, el sacerdot jesuïta que amb una prèdica encesa s’abraonava contra el nacionalsocialisme i per això va ser detingut en vàries ocasions fins que fou destinat al camp de Sachsenhausen, on morí poc després d’acabada la guerra, el 1945, i declarat beat el 1987; Józef i Wiktoria Ulma, matrimoni polonès afusellat el 1944 juntament amb els seus 6 fills (la dona esperava el 7è) per haver amagar a 8 jueus; Angela M. Autsch, religiosa trinitaria alemana, detinguda pels nazis per haver afirmat atacar públicament a Hitler i morí a Auschwitz el 1944; Élise Rivet, religiosa argelina morta el 1945 en oferir-se com a voluntària a la cambra de gas en lloc d’una mare al camp de Ravensbrück; Dietrich Bonhoeffer, conegut teòleg luterà que participà en el complot per assassinar a Hitler la primavera de 1944, on fou penjat al camp de concentració de Flossenbürg.
Desobediència, resistència, denúncia, refugi de jueus, manufacturers de documentació falsa per salvar perseguits… tots ells cristians i cristianes de diferents confessions que, com Kolbe, van donar la vida o els la van prendre servint, acollint, salvant, defensant innocents i víctimes dels totalitarismes europeus de la primera meitat del segle XX.
Xavier Garí de Barbarà
Doctor en Història Contemporània i professor d’Humanitats a la UIC
@XavierGari
