És temps d’Advent amb Fra Octavi Vilà

Portava temps amb ganes d’entrevistar a Fra Octavi Vilà a Cruzando Fronteras. En uns mesos aquest monjo cistercenc ha passat de ser abat del Monestir de Santa María de Poblet a bisbe de Girona. La proximitat de l’Advent ha donat peu a una conversa profunda en la qual Fra Octavi fa una lectura de la seva vida en clau de fe, donant-nos algunes indicacions per viure amb intensitat el temps d’Advent i de Nadal, així com l’imminent any sant jubilar de 2025. La vocació contemplativa del bisbe de Girona enriqueix el seu ministeri sota un doble aspecte de contacte intens amb la Paraula de Déu i amb l’oració.

En un canvi de vida com el que ha viscut últimament, hi ha aspectes que es troben a faltar i també s’agraeixen uns altres de la vida actual. Fra Octavi troba a faltar la vida pautada, que no és una esclavitud, com pot semblar de vegades, sinó que és un marc de llibertat. “Saber el que has de fer a cada moment al llarg del dia —assenyala el nou bisbe— afavoreix els moments d’oració comunitària, l’ofici diví en amplitud (matines, laudes, les tres hores menors, vespres i completes), moments importants en la vida monàstica que són els dos espais de contacte amb la Paraula de Déu de la lectio divina, una hora després de matines i una hora abans de vespres”. D’aquí ve que hagi d’adequar l’agenda personal per poder-los viure i això costa bastant.

Li enriqueix en la seva missió en la Diòcesi de Girona, sobretot, el contacte amb els sacerdots, amb els diaques, amb la gent de les parròquies, amb els consells parroquials, amb les persones que estan a càrrec de la catequesi, amb la gran part dels fidels. “És una gran alegria compartir molts moments puntuals amb ells, moments de festes majors, moments d’administrar el sagrament de la confirmació o anar a celebrar l’eucaristia. He descobert una diòcesi amb molts problemes de pràctica religiosa certament, també d’envelliment dels sacerdots, però on hi ha gent amb molta il·lusió per a viure la seva fe”, assenyala Fra Octavi.

Per al temps d’Advent, el nostre entrevistat ens convida a acollir-lo amb expectativa, amb una certa ingenuïtat espiritual, deixant-nos sorprendre amb el que la seva vinguda ens porta cada any. A continuació, destaca l’aspecte d’esperança, no sols perquè recordem l’Encarnació del Fill de Déu, el seu compartir la nostra vida humana (els nostres dolors, els nostres sofriments, les nostres alegries en gran part). Amb una mirada més àmplia, ens anima “amb l’esperança no sols posada en aquesta vida, sinó sobretot en la gran promesa que ens porta Crist, que és el Regne. La seva mort i la seva resurrecció, compartint la nostra mort, ens permet compartir la seva resurrecció. Aquest el gran centre de la nostra fe i el gran motiu de la nostra esperança”. I continua parlant amb passió: “Ens hauríem de deixar arrossegar i sorprendre per aquest gran amor que el Senyor ens té, compartir en part la seva divinitat. Ell comparteix la nostra humanitat, ens convida a compartir en part la seva divinitat, aquest caràcter de fills de Déu, que és compartir la vida eterna amb Ell. Hauríem de viure-ho amb alegria sempre, amb esperança i una mica deixar-nos sorprendre cada moment per aquesta celebració”.

L’Advent és un temps de sorpreses, així que li preguntem a Fra Octavi sobre les sorpreses que ha rebut al llarg de la seva vida del Senyor. La primera, la seva crida per a la vocació monàstica, amb un procés de discerniment llarg, que va culminar amb la seva entrada al monestir de Poblet amb 43 anys. I així ens continua explicant, amb serenitat, les diferents sorpreses rebudes: “Són discerniments difícils perquè un té ja la vida organitzada i és una mica llançar-se al buit i confiar en el Senyor. Posteriorment va venir l’elecció d’abat per part de la comunitat de Poblet, que és un moment molt intens. Un creu que la seva vida està organitzada en l’àmbit monàstic, et deixes sorprendre pel Senyor. Aquest mateix any a través del Papa Francesc, amb la comunicació del Nunci, la sorpresa d’un nomenament de la responsabilitat episcopal al capdavant d’una diòcesi com és Girona. Són moments en els quals un es resisteix a la voluntat de Déu. Intenta imposar la seva voluntat per sobre de la de Déu i això és el que a vegades fa dolorosos els processos de discerniment. Cal deixar-se sempre a la voluntat de Déu. Moltes vegades no acabem d’entendre què vol de nosaltres, però hem de confiar en Ell”.

Per al temps d’Advent i Nadal, Fra Octavi anima a viure les celebracions litúrgiques i les diferents festes amb intensitat. Per exemple, el Nadal compta amb diverses celebracions fins a culminar aquest temps litúrgic. Ens recomana la lectura del profeta Isaïes, profeta per antonomàsia de l’Advent i ens parla de la figura de la Mare de Déu. Porta a la memòria una preciosa homilia de Sant Bernardo per a l’ofici de lectures del 20 de desembre, amb un text on “tothom espera la resposta de Maria”. És una perspectiva ben motivadora que aproxima a Maria a la nostra realitat: “Vas sentir, Verge, que concebràs i donaràs a llum a un fill; vas sentir que no serà per obra d’home, sinó per obra de l’Esperit Sant. Mira que l’Àngel espera la teva resposta, perquè ja és temps que es torni al Senyor que el va enviar. També nosaltres, els condemnats infeliçment a mort per la divina sentència, esperem, Senyora, aquesta paraula de misericòrdia. Es posa entre les teves mans el preu de la nostra salvació; de seguida serem lliurats si consents. Per la Paraula eterna de Déu vam ser tots creats, i malgrat això morim; mes per la teva breu resposta serem ara restablerts per ser anomenats de nou a la vida”.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7