Menu
10 d'octubre de 2024
¿A la Terra, els humans som els únics éssers vius amb drets?
Penso que no; no som els únics éssers que podem viure amb la possibilitat de tenir drets en tot l’ecosistema terrestre. Per això, durant el seminari de dos dies que oferirem tractarem de fer veure els drets que tenen totes les espècies i la manera com nosaltres, els humans, podem reconnectar-nos amb totes elles. Els éssers humans tenim el deure de tornar a sentir, en el nostre cos, la vida de totes les espècies que ens envolten per poder-nos-hi comunicar.
¿Està dient que hi ha hagut una bretxa entre allò humà i la Terra?
Sí. Si ho miro amb els ulls de sociòleg, veig com la humanitat ha entrat en una deriva que l’ha portat a tenir una visió antropocèntrica de les coses, la qual la separa de les altres espècies, generant una situació molt arriscada. A pesar d’això, jo insisteixo sempre en començar a construir un nou camí.
¿Una reconnexió?
Em pregunto com podem fer-la. I com podem reconstruir una societat que sigui amable, i que s’estimi la Terra, els hàbitats, els paisatges, els altres éssers, etcètera. Aquí és quan em trec les ulleres de sociòleg i em fico les de filòsof.
¿Per això demanaran als participants del seminari que expressin alguna experiència sensible?
Sí. Dissabte a la tarda. Demanarem a cadascú que expliqui alguna experiència sensible amb la Terra o la naturalesa: des d’una passejada vora el mar fins a una experiència a l’interior del bosc. Aquestes experiències ens permetran elaborar un redactat i construir un relat comú. Si convertim en paraules algun episodi vital, resultarà més fàcil unir la sensibilitat amb la ment; aquest seria el primer pas per refer els vincles que hem de tenir amb l’entorn natural.
Quan ens parlen d’escalfament, contaminació o extinció de les espècies, ¿hem de pensar que poden afectar tots els éssers sense excepció?
Cada vegada que ens parlen d’aquests aspectes —que no són caducs, però sí gastats—, és important comprendre’n bé les conseqüències que poden tenir. I aquestes, quan es donen, afecten l’esperit que hi ha darrere de la Creació, que és viva i misteriosa, i ens engloba a tots. No podem viure-ho amb naturalitat; si ho fem, només mostrem una ruptura amb nosaltres mateixos molt gran.
¿Ens podem comprometre en qualsevol moment de la vida a “salvar tots els éssers”?
Aquest és el primer vot del budisme Mahayana. És un compromís per no danyar les espècies, per intentar fer possible el seu desenvolupament. Hem d’actuar com el Bon Pastor que, en la seva paràbola cristiana, no vol desprendre’s de cap de les seves ovelles per bé que en continuï tenint més.
¿Què proposava l’entomòleg britànic Edward Wilson, en aquest sentit?
Coses molt interessants. Ell va ser qui va encunyar el concepte de biodiversitat i va ser científic i humanista al mateix temps. Va proposar, per exemple, que hauríem de preservar mig planeta per a les altres espècies, és a dir, guardar la major part de reserves que té la naturalesa salvatge.
¿Com s’aconsegueix?
Una manera de fer-ho és reduint la petjada ecològica, fet que topa amb la inèrcia de l’economia moderna. Això ens porta a haver de reduir el consumisme i a buscar la felicitat en les coses que no són materials. I una altra és coneixent-nos millor a nosaltres mateixos. La Terra és el que està en joc, i la clau per respectar-la i entendre-la la podem trobar al nostre interior, on podem aprendre, a través de la nostra genètica, de la saviesa ancestral que posseïm.
Sembla que anem tard.
Mai és tard si ens plantegem començar el camí avui mateix. Qui no s’hi hagi posat, ha de començar a estimar i cuidar el que ens envolta. Després ja serà la Terra qui ens digui si realment ho hem fet tard o d’hora; podrà empipar-se o podrà reconèixer el gest que unes persones faran per estimar-la.
Xavier Pete Vega
Periodista i redactor en cap de l’Agència Flama
@petexavier
