Josep Perich, un capellà al servei de la comunitat i la justícia social

Josep Perich i Serra va néixer a Tordera l’any 1946. El 1974, el bisbe Jaume Camprodon el va ordenar prevere a la Parròquia de Sant Narcís de Girona, on va exercir el ministeri nou anys. El 1982 es va traslladar a Palol d’Onyar —Vila-Roja— Font de la Pólvora de Girona, on va estar durant els següents dotze anys. Posteriorment, el 1994, a Domeny-Germans Sabat-Fontajau de Girona, durant deu anys més. I des del 2004, i ja fa vint anys, es troba a les parròquies blanenques de La Sagrada Família (Els Pins) i Santa Teresa (Ca la Guidó).  

Josep Perich Serra fou ordenat sacerdot ara fa 50 anys. ¿Com recorda la seva ordenació?

De diaca i després de vicari vaig tenir la sort de tenir al costat Mn. Josep M. Tort. La seva sensibilitat cap als més febles i el seu zel evangelitzador m’han estat un referent. Unes paraules que encara li recordo: “Desitjo que mai cap feligrès hagi de tenir gelosia de com vaig vestit, del meu vehicle, dels meus àpats, del meu tren de vida”.

Aquella celebració fou una festa d’acció de gràcies i jo diria d’impacte evangelitzador per a la comunitat cristiana de Sant Narcís, que m’acollí al llarg de nou anys. Més personalment puc dir que en els exercicis espirituals previs a l’ordenació, viscuts al monestir de Solius, em va captivar aquest pensament de Jesús: “Ningú em pren la vida, soc jo qui la dono de mi mateix” (Joan 10,18).

Actualment, és rector de les parròquies de dues parròquies petites de Blanes, als barris dels Pins i Ca la Guidó. ¿Com ho viu?

Subratllaria que s’ha iniciat un treball de conjunt amb les tres parròquies de Blanes, coordinant i no multiplicant serveis. A més, als Pins s’ha consolidat un agermanament amb la Parròquia de Saint Paul de Dapaong (Togo). Fa 14 anys que estem implicats sobretot en l’Escola-Institut que ara ja acull 800 nens de primària i secundària. Agraïm el suport de Mn. Joan Soler. I a Ca la Guidó, ara formem una comunitat poc nombrosa a l’Eucaristia dominical, però s’hi viu un bon “caliu” comunitari. Una coral hi dona suport i vitalitat. Fins ara hem acollit un reforç escolar amb voluntaris de Càritas per a infants majoritàriament de famílies d’origen africà.

Com a capellà, vostè sempre ha estat molt sensible als més necessitats.

“Sempre” és massa! M’hi han ajudat els testimonis de l’entorn, des de petit fins avui. A casa érem pagesos petits i ho passàvem malament. Tant és així que, quan vingué el mossèn per atendre la meva àvia al llit, deixà d’amagat sota el coixí un bitllet de banc. No pots imaginar l’impacte familiar. 

A 11 anys Mn. Joaquim Casadevall, el vicari, em digué: “Josep, tens fusta de capellà, si vols ho dic als pares i cap al seminari”. Al seminari, gràcies al rector Damià Estela, hi vingueren a donar testimoni com a militants sindicalistes cristians en Paco Mera i en Joan Pallàs de L’HOAC. Fou una redescoberta de Jesús a partir de la vida. A Vila-roja – Font de la Pólvora el primer any vaig tenir de company Mn. Ramon Bosch. Venia  del Togo per “descansar” i després tornar-hi. Se li va acudir venir a Vila-roja. Em deixà empremta.

Tinc entès que  bona part de la seva vida fins avui s’ha sentit compromès amb la Fundació civil Dr. Joan Pujol Rusc. 

Sopar solidari d’agermanament amb la Parròquia de Saint Paul de Dapaong (Togo)

Ja fa uns 45 anys, el bisbe Jaume em va cridar per dir-me: “Han vingut el Dr. Joan Pujol, metge, amb la seva esposa Teresa i alguns joves d’una masia de Tordera, El Rusc, que acull persones discapacitades psíquiques desateses. Els agradaria tenir un mossèn que el diumenge pogués celebrar l’Eucaristia. Ja que tu vas a dinar els diumenges a casa dels teus pares, potser els podries fer aquest servei. M’han fet bona impressió”. Amb cert tremolor de cames, vaig anar al Rusc i només d’arribar-hi es varen acabar les pors i vaig intuir que aquella manera de viure feia flaire d’Evangeli. El Rusc, sortosament, estem federats amb l’Arca Internacional. Tenim una comissió d’espiritualitat que vetlla perquè als tallers del Rusc, a les 3 llars al poble de Tordera i recentment a les 3 llars a la ciutat de Girona l’espiritualitat hi sigui present.

En paral·lel, i anterior a l’Arca, a França sorgí el Moviment Fe i Llum, també per a persones “amb altres capacitats” però que venien amb la família. A la diòcesi tenim comunitats a Olot, Banyoles, Girona (dues) i Blanes. Ens trobem mensualment. 

Després de fer aquesta descoberta va ser quan vaig demanar al bisbe poder anar a viure a Vila-roja – Font de la Pólvora. Ho vaig explicar a la mare i, sorpresa, em va dir: “Que t’has portat malament perquè t’enviïn a aquest lloc?” 

¿Fou precisament en aquest lloc on descobrí El Pradó?

El Pradó és una Associació d’espiritualitat internacional per a preveres i laics. Ens és prioritari l’estudi d’Evangeli i la sensibilitat vers els més pobres. A Vila-roja – Font i Germans Sàbat vam iniciar la Pre-JOC. La majoria de Consiliaris que ens vingueren a donar un cop de mà eren pradosians. Mn. Josep Escós ens venia de Vic per acabar la reunió a les 11 del vespre i en cotxe a l’hivern retornar pel Coll de Bracons! El seu testimoni m’impactà.

¿Què volia transmetre amb els seus llibres ‘El company de camí’ i ‘100 contes solidaris’?

El Company de Camí (CPL) pretenia arribar a persones poc coneixedores de l’Antic Testament. Vaig seleccionar 560 versets dels 170 salms, distribuint-los en 4 setmanes i 20 per dia. Vaig triar aquells en què Jesús s’hi hagués trobat bé. M’assessorà el meu nebot Joan Morera, capellà jesuïta.

Pel que fa a 100 contes solidaris, són contes adaptats i abreujats ja existents. Després de cada un, formulo tres interrogants, quatre textos bíblics i unes reflexions. Un índex de valors ajuda a localitzar el que cerques. És una edició privada. 

¿Com albira el futur de l’Església catòlica?

El Sínode convocat pel papa Francesc ens està suggerint activar comunitats missioneres i creatives on tots ens sentim responsables. Trobo espectacular l’anunci que fa Pere el dia de la Pentecosta, tot posant-se dret amb els onze citant el profeta Joel (3,1-5): “Els darrers dies —és Déu qui ho afirma—: abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres vells, somnis” (Ac.2,17).

Jordi Bota
Periodista
@jbotap