Les notícies de televisió fa dies que comenten que a la guerra d’Ucraïna iniciada per Vladímir Putin el passat 24 de febrer s’estan utilitzant drons armats i drons kamikazes, tant en solitari com en eixam de 100 o 200 d’aquestes aeronaus que deixen caure míssils en instal·lacions vitals com ara centrals elèctriques, dipòsits de combustibles o edificis d’habitatges.
Els drons son aparells voladors de petites dimensions, no tripulats, que porten un míssil. Un operador des d’una oficina a milers de quilòmetres posa en un ordinador una posició i el dron s’enlaira sol, vola sol, llença el míssil i, sinó és kamikaze, torna a la seva base. Aquests drons estan dotats d’intel·ligència artificial, cosa que els permet actuar de manera autònoma dels éssers humans. Els ordinadors, a través del Big data i les comunicacions per satèl·lit, controlen tot el procés.
Els drons son més econòmics que un avió de combat, no requereixen un pilot experimentat, format i entrenat. Els militars que estan a les sales de comandament treballen a torns, tornen a casa, fan els deures amb els fills, van al gimnàs i l’endemà tornen a la guerra, aquesta nova manera de fer la guerra suposa un distanciament psicològic i moral sobre les conseqüències dels actes i del sofriment de les víctimes. El distanciament moral fa més fàcil fer la guerra en tant que suposa menor nombre de víctimes militars i finalment l’ús d’aquestes noves armes comporta menor cost pels polítics en tant que no se senten pressionats pel rebuig dels ciutadans a la pèrdua de vides humanes pròpies. És més fàcil enviar drons que enviar als nostres fills a la guerra o haver d’enviar cartes de condol a les mares de soldats morts.
La utilització d’aquestes noves armes en la guerra es una mostra de la “guerra neta” (no moren pilots de combat) i una guerra més acceptable per la societat i on les enquestes d’opinió son més favorables als polítics. Però en qualsevol cas no deixa de ser un pas cap a la deshumanització.
