La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya denuncia que la proposta d’Aliança Catalana vulnera la llibertat religiosa, pot afavorir l’exclusió educativa i trenca la confiança entre les famílies musulmanes i les institucions
La proposta presentada el passat 22 de maig per Aliança Catalana, i recolzada per Junts, que vol prohibir el vel islàmic —així com el burca i el niqab— en escoles, instituts i espais públics ha estat fortament rebutjada per la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT). El seu president, Mohamad El Ghaidouni, adverteix que aquesta mesura “és difícilment compatible amb el marc constitucional espanyol i els instruments internacionals de protecció dels drets fonamentals”. Segons ell, la llibertat religiosa i de culte, recollida a l’article 16.1 de la Constitució Espanyola, inclou el dret a expressar les pròpies creences mitjançant la indumentària, i prohibir aquest dret vulnera també l’article 27.2, que obliga l’educació a respectar les conviccions de les famílies.
Des d’una perspectiva internacional, El Ghaidouni recorda que “l’article 9 del Conveni Europeu de Drets Humans reconeix el dret a manifestar la pròpia religió, amb limitacions només en cas de necessitat social imperiosa i amb proporcionalitat”, requisits que, segons UCIDCAT, no es compleixen en aquest cas. Afegeix que tant la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics reforcen aquesta mateixa protecció, i alerta que “una prohibició com la proposada podria vulnerar aquests principis si no es demostra una justificació clara i proporcional”.
Pel que fa a les conseqüències socials i educatives, UCIDCAT alerta que una mesura d’aquest tipus podria provocar una “exclusió educativa”, ja que hi ha famílies que podrien optar per no portar les seves filles a l’escola pública. “Això vulnera el dret fonamental a l’educació i contribueix a la segregació”, afirma El Ghaidouni. A més, avisa que “prohibir el vel pot transmetre el missatge que la identitat religiosa musulmana és incompatible amb l’espai educatiu, alimentant prejudicis i islamofòbia”.
També preocupa el dany que es pot fer a la confiança institucional. El president d’UCIDCAT considera que “aquesta mesura pot trencar la relació entre les famílies musulmanes i les institucions públiques, dificultant processos d’integració i participació comunitària”. En l’àmbit personal i emocional, adverteix que “les alumnes afectades poden sentir-se rebutjades o desplaçades pel simple fet de voler viure d’acord amb les seves conviccions”.
Quant a la igualtat de gènere, El Ghaidouni rebutja l’enfocament paternalista d’imposar restriccions en nom de la protecció. “La igualtat de gènere no s’aconsegueix restringint llibertats, sinó garantint drets”, afirma. En aquest sentit, defensa que la promoció de la igualtat dins les comunitats religioses ha de basar-se en el “diàleg comunitari i l’educació crítica”, donant veu a les pròpies dones musulmanes i recolzant les seves iniciatives per l’empoderament des de dins.
Finalment, UCIDCAT fa una crida a la responsabilitat política i institucional. Demana que no s’utilitzi el discurs dels drets i les llibertats per “justificar mesures excloents” i que es treballi per una escola plural, inclusiva i respectuosa amb la diversitat. “Educar en llibertat implica permetre que tothom expressi les seves conviccions, no restringir-les”, conclou El Ghaidouni.
