Menu
13 de juny de 2025
Fàtima i Mohamed tenen poc més de 30 anys i volen recuperar la vida que tenien al Sudan, però no saben si algun dia podran fer-ho. Van arribar a Egipte fa dos anys fugint de la guerra i, des de llavors, les seves vides romanen estancades entre records nostàlgics: gairebé sense amics, tancats en el seu nucli familiar, Fàtima somriu quan pensa en la llibertat que li proporcionava el seu cotxe, i Mohamed, en rememorar les trobades a les cafeteries de la ribera del riu Nil a l’altura de Khartum.
Mentre la seva filla Riri reclama atenció i el seu fill Lilo juga en el saló, aquesta família es considera afortunada. “Per sort, tenim una vida a Egipte que moltes altres persones no poden permetre’s”, reconeix Fàtima, que, no obstant això, no és feliç en el seu exili egipci: ha perdut el seu entorn professional i personal; en definitiva, ha perdut la seva vida.
“Els danys d’aquesta guerra excedeixen les pèrdues materials: aquesta guerra està demolint l’estructura social, la moral i la unitat nacional i la direcció política del Sudan. Encara que es detingui avui mateix, es necessitaran almenys 50 anys per recuperar la nostra nació”, lamenta Fàtima, de cara rodona i pell torrada, que porta un colorit khimar, una capa fina que cobreix pèl, coll i espatlles.
Marcat per llargs i cruels conflictes, la població del Sudan va viure amb esperança la caiguda de l’autòcrata Omar al-Bashir el 2019. No obstant això, els aliats del règim, els militars, van controlar entre bastidors aquest procés transitori i van encapçalar dos cops d’estat, l’últim en 2021. Dirigit per Abdel Fattah al-Burhan, president de facto del Sudan, aquest període va estar marcat per la convulsió social i per les aliances entre l’exèrcit i paramilitars com el líder de les revoltades Forces de Suport Ràpid (RSF), Mohamed Hamdan Dagalo, àlies Hemedti. Igual que altres líders armats, Hemedti va obtenir prominència per la seva tasca en la neteja ètnica a Darfur a principis del segle XXI i, després de la caiguda d’al-Bashir, va maniobrar fins a ocupar la vicepresidència en la Junta del propi al-Burhan.
L’abril de 2023, a causa de les fissures en el Govern i a les manifestes ànsies de poder de Hemedti, va començar una nova guerra al Sudan. A un costat està l’exèrcit d’al-Burhan i a l’altre les RSF, secundades per Unió dels Emirats Àrabs i els mercenaris de les quals compten amb experiència en els conflictes a Líbia i Iemen. En aquests dos anys han mort més de 60.000 persones i s’han vist obligades a desplaçar-se 13 milions, més del 30% de la població. Hi ha documentades tortures, violacions i execucions massives com a revenja per canvis en les aliances dels senyors de la guerra. Les pràctiques més cruels recorden a les que van cometre les milícies àrabs d’Omar al-Bashir a Darfur contra la població de pell negra. La diferència és que ara ocorre en tot el país i la població majoritària, l’àrab, la pateix també.
Quan va esclatar un nou conflicte al Sudan, Fàtima i Mohamed sabien que el país s’esfondraria. Van decidir abandonar-ho, i van deixar enrere una vida en la qual ella treballava en una universitat prestigiosa i ell s’obria pas en el món dels negocis. El maig de 2023, aquesta família va arribar al Caire, on naixeria Riri, que als seus dotze mesos encara plora en separar-se de la seva mare. “Ser mare comporta restriccions. Com veus, costa tenir una conversa”, assenyala.
Una vegada instal·lada al Caire, Fàtima va començar a col·laborar com a voluntària en una organització d’ajuda a refugiats. Assegura que s’han portat molt bé amb ella, però no sap quant temps més continuarà allí: la càrrega familiar i laboral està superant-la, però al mateix temps l’organització trenca amb la monotonia diària. “A Egipte em sento molt sola, si no fos pel treball, em tornaria boja”, reconeix. Per sort, compta amb el suport del rialler Mohamed, que teletreballa mentre cuida el petit Lilo, que als seus tres anys sembla traumatitzat pels canvis radicals en el seu entorn.
A Egipte viuen més de nou milions d’estrangers, dels quals quatre són sudanesos: tres estaven assentats abans de començar l’última guerra i més d’un milió ha arribat des del seu inici. Encara que en l’últim any Egipte ha doblegat el nombre de persones refugiades registrades fins a superar les 800.000, la majoria dels migrants està fora del sistema d’acolliment i accedeix al país amb visats turístics o de manera il·legal.
En una ruta que travessa un desert, les persones moren o sofreixen els abusos de les autoritats. The New Humanitarian ha localitzat centres secrets de detenció i ha documentat devolucions en calent. I Amnistia Internacional ha reflectit dotze incidents ocorreguts en els primers mesos de 2024 que involucraven a 800 sudanesos deportats per la força, incloses persones convalescents d’operacions mèdiques recents. A més, aquesta organització ha denunciat l’increment dels controls d’identitat en zones habitades per la comunitat sudanesa com Gizeh, el Caire o Assuan.
Egipte té clar que obstaculitzarà la vida dels i les migrants. Ho farà per la força i també per llei. Poc després d’esclatar la guerra al Sudan va deixar sense validesa l’acord pel qual dones, nens i homes majors de 49 anys del Sudan no necessitaven visat per a accedir a Egipte, la qual cosa, lògicament, va atiar la migració il·legal. Més tard va triplicar el cost de les taxes per a estrangers i va impulsar el decret 3326 de 2023 pel qual un migrant pot legalitzar el seu estatus si troba un avalador egipci. I Actualment, està tramitant una llei d’asil que transfereix les competències d’Acnur a l’Estat i que, segons les organitzacions de drets humans, limita drets del refugiat.
Acnur, que no va ser inclosa en el procés de redacció d’aquesta llei, explica que advoca per l’establiment de procediments clars per a les peticions d’asil que incloguin l’estatus de refugiat i els mecanismes d’impugnació. En el costat positiu, aquesta organització aplaudeix que la llei inclogui “el dret a treballar, el dret a la sanitat i el dret a l’educació, així com la provisió de la Convenció de Documents de Viatges del Govern d’Egipte”. “Acnur aprecia que els sol·licitants d’asil puguin ser representats per un advocat i treballarà al costat del Govern i la societat civil per assegurar que aquesta representació legal sigui efectiva, afegeix en resposta a un qüestionari.
Mohamed Lotfy, director executiu de l’Egyptian Commission for Rights and Freedoms, recorda casos de persones deportades que no van poder defensar-se davant la justícia i aventura bretxes en la implementació de la llei. “Egipte podrà invocar raons de seguretat per deportar a qualsevol persona”, alerta. “Podem entendre que les provisions de la llei seran utilitzades contra els estrangers, ja que nosaltres mateixos patim les interpretacions de seguretat de l’Estat, que acusa de ‘terrorisme’ als defensors de drets humans, la comunitat LBGTIQ o les minories”, compara, i subratlla l’auge dels discursos d’odi contra els migrants.
Malgrat les manifestes violacions dels drets humans, l’any passat la Unió Europea va segellar un acord de cooperació amb Egipte i li va concedir 7.400 milions d’euros en ajuda financera, inclosa una partida de 200 milions destinada a contenir el flux migrant. “Estem exhaustes pel que hem passat. Si aquests acords generessin millors oportunitats laborals, les migrants ho apreciaríem. Però si no, i no ho aconsegueixen, cap mesura detindrà la migració a Europa”, considera Fàtima sobre aquests acords que Brussel·les implementa en altres països de la regió i que condicionen la vida dels qui fugen de guerres com la que va començar fa dos anys al Sudann.
Per motius de seguretat, els noms de Fàtima i Mohamed són pseudònims.
Miguel Fernández Ibáñez
Periodista
@MFIjournalist
Març / Abril de 2025
