Marcel Capellades, calma i sentit de germanor

Un company de Sangha, la comunitat de pràctica de meditació a la qual pertanyo, ens va proposar fer una visita al monjo, sacerdot i ermità Marcel Capellades a Sant Salvador de Bellver. La trobada consistia a anar fins allà caminant, participar en l’eucaristia de les 11 h i dinar plegats.

La ruta a peu va ser una meravella: un camí amè, amb un bonic paisatge i vistes, i paraules en alguna pedra que convidaven a la interiorització i a la fe. Vaig tenir la sensació de fer una petita peregrinació. I en acabar, a dalt, l’Església i la casa on viu en pare Marcel.

Durant l’eucaristia, estàvem asseguts en forma de mitja lluna; davant nostre, un bonic retaule amb imatges de Jesucrist, la verge Maria, els apòstols i una fotografia d’en Pere Casaldàliga. Va ser una eucaristia viva i profunda que em va fer reconciliar amb la meva experiència d’anar a missa durant la infantesa fins als divuit anys aproximadament. Vaig sentir que em convidava a viure un cristianisme proper i obert, que feia preguntes, convidava a la reflexió i a la mirada interna en un mateix, a la germanor i a l’esperança.

En pare Marcel ens va convidar a dinar amb ell i els seus feligresos en silenci a casa seva i ens vam sentir molt agraïts per la seva generositat. Després vam gaudir d’una sobretaula ben interessant i enriquidora en la què el pare es va mostrar molt interessat en la nostra manera de pensar, actuar o reflexionar sobre diferents temes, com per exemple, el significat que donem a la vida interior. Nosaltres també teníem moltes ganes de saber quins eren els seus pensaments al respecte i com vivia ell la seva fe i com es reflectia en les seves accions. I d’aquí va fluir una conversa ben amanida, com un bon plat de sobretaula, amb molts matisos i colors.

Abans de marxar, el pare Marcel ens va dir que havia pensat proposar-nos reflexionar sobre un text d’un llibre del nostre mestre, Thich Nhat Hanh (monjo budista, activista, poeta i escriptor, conegut per desenvolupar i ensenyar l’atenció plena o el mindfulness, entre d’altres), però com que havia anat tan bé la sobretaula li havia semblat que no calia. Em va semblar un detall més de la seva obertura i proximitat.

Vaig sentir que hi havia una escolta i respecte per qualsevol creença amb ganes de saber de l’altre d’una manera profunda i vertadera. Em va omplir el cor aquesta trobada i em va fer pensar en totes aquestes persones, que com ell i els seus feligresos, independentment de la religió o creences que professin, formen part d’aquesta recerca de la vida interior que també es concreta en accions cap a un món millor, més compassiu i amable.

Al cap de pocs dies vaig rebre un missatge de la meva comunitat de meditació dient que Thich Nhat Hanh complia 94 anys. Amb motiu de l’aniversari se’ns convidava a fer una meditació caminant —una de les pràctiques preferides del monjo budista— i que perdonéssim i améssim a aquells amb els que havíem tingut dificultats. La meditació em va tornar a connectar amb la petita caminada cap a Sant Salvador de Bellver, on em vaig sentir en pau d’una forma profunda, connectada amb el meu entorn i encuriosida, amb ganes de gaudir i de rebre el que aquell dia em deparava amb alegria, calma i sentit de germanor.

Natalia Sin Bestregi
Professora de ioga a Espai Kokoro