Mantenir el sentit d’unitat quan formes part d’una minoria perseguida

En una societat en què la unitat no és cabdal per mantenir la fe, trobem una comunitat minoritària a Catalunya que no es doblega espiritualment. Sota un pacte de Déu i l’home, el missatge de Baha’ullah, segueix sent la Unitat que es revela mitjançant les persones amb la capacitat d’entendre.

El secretari de la comunitat baha’í de Barcelona, Emilio Egea explica que “les ensenyances fonamentals són diferents a cada época perquè la societat canvia però el compromís dels creients és el mateix”. Exemple d’això és la pròpia organització baha’í al món.

Com totes les tradicions religioses monoteistes, Baha’u’llah, missatger persa que fonamenta el bahaísme al segle XIX, va deixar un llegat que perdura fins avui. Des del Llibre de l’Aliança, on especifica el seu successor, Abdu’l Bahá fins la defensa de la desmilitarització del món civilitzat i que aquest comparteixi la mateixa aspiració política, idiomàtica, econòmica i espiritual però reconeixent la diversitat de les parts que el formen.

Pot semblar una contradicció però Abdul’l Bahá va designar al seu net més gran el paper de transmissor de Baha’u’llah i aquest va passar el relleu a la Casa Universal de Justícia, lloc des d’on es manté l’organització i la Unitat de la fe baha’í. Aquesta institució tindria un poder legislatiu i un executiu; un estil d’organització global moderna el principi d’unitat de la qual no seria absolut sinó relatiu, com la pròpia fe baha´í. Això vol dir que la revolució Divina és un procés progressiu i, per tant, aquests poders serien canviants. La Casa Universal de Justícia és la seu administrativa i religiosa d’aquesta fe que practiquen unes mil persones a Catalunya i uns set milions de persones arreu del món.

Internament, sense anar fins a Haifa, on es troba la Casa Universal de Justicia, les comunitats baha’í s’organitzen assembleàriament. Hi ha certes decisions territorials que es voten per consens local en assemblees de nou persones. Per això, cada reunió té variants culturals però l’estructura es repeteix i la necessitat d’entesa dels membres obliga a què es vegin amb el deure de conèixer la seva tradició i de l’entorn.

Un dels principis d’igualtat entre els membres és el de gènere: homes i dones han de tenir accés a una educació. La supressió del sacerdoci i l’ascetisme exalta l’adoració de tot servei als altres. Tot i així, des que Mirzá Ali Mohammed, conegut com el Báb (que vol dir porta), nascut a Shiraz, als vint-i-cinc anys es va declarar Herald, és a dir, l’anunciant de l’arribada del missatger que les tradicions anteriors ja havien promès que arribaria. Al seu país natal, Báb i els seus successors han estat perseguits, exiliats o executats. De fet encara avui els creients que viuen a Iran són considerats ciutadans de segona i tenen limitacions administratives per gaudir de certs serveis públics, com per exemple l’accés a una educació religiosa lliure.

Al nostre país, la religió és una element cultural marginat quan no disposa d’un espai propi o quan vol participar en una activitat de caire no necessàriament religiós. I si encara formes part d’una religió minoritària com els bahá’ís catalans (i arribats de diferents indrets del món), encara ho és més. Egea assegura que la inèrcia de no facilitar espais públics per organitzar activitats culturals té a veure amb la decepció de la societat vers les religions formals i la falta de coneixement de germandat que inclou la religió.

Per ara, un cop al mes, en el centre baha´í de Les Corts, celebren la festa dels 19 dies, que no vol dir que celebrin alguna cosa dinou dies seguits, si no, el primer dia de cada mes, tenint en compte que tenen 19 mesos i cada mes té dinou dies. La festa consisteix en una trobada per posar sobre la taula temes d’interès, meditar i dialogar en sentit de la Unitat.