Helen Hall: “Les religions tenen interès en els drets de tothom i, sobretot, de les persones vulnerables”

La sacerdotessa de l’Església anglicana Helen Hall va participar el passat 5 de juny a Barcelona en la taula rodona inaugural del II Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència, convocat per la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència. Professora associada de la Universitat de Nottingham, Hall ha escrit àmpliament sobre drets humans, especialment en relació amb la llei, la religió i les creences. Combina aquesta activitat participant activament en iniciatives comunitàries en defensa de la justícia social. “Estar en aquest congrés és una gran oportunitat per parlar amb molta gent i per conèixer les seves idees i perspectives. Crec que tots els experts que hi participem venim amb la mateixa motivació”, assegura Hall, que en la seva ponència va reflexionar sobre la necessitat d’establir límits jurídics entre la llibertat d’execució dels ritual de l’exorcisme i la protecció de les persones vulnerables.

¿Què creu que aporten espais com aquest pel que fa al respecte entre les confessions religioses?

Entendre’s i treballar junts és el que ens mou a participar en un congrés tan important. És fonamental entendre les altres persones i les seves perspectives. La millor manera d’entendre-les és escoltant les idees i els problemes que puguin aportar. Quan s’assoleix això, descobrim que les diferències entre nosaltres són més greus del que ens podíem arribar a imaginar abans; per tant, aprofitar espais com aquest per parlar amb amistat i respecte és essencial per poder comprendre’ns els uns als altres.

¿Pot compartir alguna experiència seva en què el diàleg interreligiós hagi pogut aportar avenços?

Li posaré un exemple, que observo des de la meva perspectiva com a sacerdotessa d’una església local. Aquesta vivència m’ha permès observar amb molta més claredat quin és el tractament que cal fer amb les persones que viuen al carrer, moltes de les quals defensen confessions diferents, però totalment respectables. És una acció que s’ha de poder fer convertint les esglésies en espais on tothom pugui ser rebut amb una dignitat total.

Vostè combina el seu treball acadèmic amb l’activisme social. ¿Com ho fa?

Helen Hall, durant la seva intervenció al II Congrés Internacional de Llibertat Religiosa i de Consciència

Les dues parts es complementen, ja que, pel fet de tenir presència en una església, soc millor professora i tinc més experiència del món, així com una perspectiva diferent que em permet tenir més paciència amb el meu entorn, tant en un món com en l’altre. A més, també tinc un vessant jurídic.

¿Quina observació fa sobre els grups de franges d’edat i col·lectius vulnerables que hi ha al món?

En el meu treball, la qüestió de la vulnerabilitat és un dels temes més importants. Hi ha moltes maneres de ser una persona vulnerable i els problemes d’uns són diferents dels que en tenen uns altres. Em ve al cap la fragilitat que tenen els nens, o la que tenen les persones grans, i en ambdós casos els debats socials sobre els drets humans esdevenen molt diferents. Per tant, no hi ha una solució única per a tots els casos de vulnerabilitat. Un problema majúscul s’esdevé quan algú agrupa moltes maneres de ser vulnerable, com ara ser un infant, pertànyer a una ètnia de color i, a més a més, ser pobre econòmicament. És el mateix que passa amb les dones que, per a més inri, també pertanyen al món musulmà.

¿Per què va centrar la seva intervenció al Congrés de Llibertat Religiosa i de Consciència en la qüestió de l’exorcisme?

Perquè és una pràctica que involucra a totes les confessions religioses; un ritual que es relaciona, sobretot, amb els esperits dolents i, fins i tot, amb el patiment humà, especialment amb les persones més vulnerables. En aquesta situació, entren en conflicte dues qüestions: d’una banda, la llibertat religiosa en la seva execució i, de l’altra, la protecció que han de rebre les persones que, amb algun problema de salut mental, poden rebre un mal en executar el ritual.

Tothom accepta que necessitem trobar jurídicament un límit entre la llibertat d’execució del ritual de l’exorcisme i la protecció de les persones vulnerables. Per a mi, és mentida quan es diu que la llibertat religiosa no perjudica els drets humans; per tant, és important demostrar que les religions tenen interès en els drets de tothom i, sobretot, de les persones susceptibles de resultar-ne afectades que no tenen un convenciment clar sobre el que fan.

Canviant de tema, ¿quina creu que és la situació actual de l’Església anglicana?

Encara té molta influència socialment i continua tenint una relació estreta amb l’Estat, particularment, amb la família reial del Regne Unit. Allà, fins i tot, els líders religiosos continuen tenint presència a la cambra parlamentària on es prenen totes les grans decisions de país. A més, l’Església anglicana encara té molt a dir pel que fa a la unió matrimonial, ja que en l’actualitat les parelles que sol·liciten aquest sagrament són majoritàries.

¿Creu que l’Església anglicana podria influir en la catòlica pel que fa a la participació activa de la dona en la institució?

En el si de l’Església anglicana, la posició de les dones ha anat canviant lentament, com és sabut. Primer se’ls va permetre ser diaconesses, sacerdotesses i, finalment, bisbesses; una seqüència de situacions que no va estar exempta de crítiques i de problemes interns. Això no obstant, em costaria molt veure tot això a l’Església catòlica, ja que la seva doctrina és molt clara i potser més difícil de modificar.