Menu
20 de maig de 2024
La tarda del dilluns 6 de maig, centenars d’estudiants omplien el claustre de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) en una marxa de solidaritat amb el poble palestí, que havia començat a la Facultat de Filosofia, Geografia i Història del Raval. Així com en altres universitats espanyoles –Euskal Herriko Unibertsitatea, Universitat de València o la Universidad Complutense de Madrid–, els estudiants es disposaven a acampar, afegint-se a la mobilització global que té lloc des de fa uns dies en campus universitaris d’arreu del món.
Dimarts al migdia, representants de diverses entitats de l’acampada de Barcelona demanaven en roda de premsa que la UB prengués partit i actués en conseqüència amb la massacre que està patint la població de Gaza arran de la invasió de l’exèrcit israelià que es va desencadenar el passat mes d’octubre després dels atemptats de Hamàs a Israel.
Un dia després, dimecres, el Claustre va aprovar una moció que instava la universitat a “exigir un alto el foc immediat i permanent” a Gaza, així com tallar “tota relació institucional o acadèmica amb universitats, instituts de recerca, empreses i altres institucions israelianes com a mesura de pressió efectiva” i demanar als governs d’Espanya i de la Generalitat de Catalunya “que trenquin relacions amb l’Estat d’Israel”.
A banda, durant el segon dia de reivindicacions també es programava una videoconferència internacional amb estudiants de diferents punts d’Europa i dels Estats Units, fins i tot hi participava una noia en representació de Palestina. En la xerrada, els joves explicaven les seves experiències durant la protesta, en moltes de les quals destacaven pressions externes per part de les institucions universitàries, la premsa o la policia –tal com va succeir amb el desallotjament de l’acampada de la Universitat de Berlín–. Un dels fets més denunciats va ser la venda d’armes a Israel per part dels països europeus, i la incoherència que això suposa en relació amb una defensa íntegra dels drets humans.
Entre els assistents de la xerrada, s’hi trobava Maisaa Chetouani, de 18 anys, integrant de l’Associació d’Estudiants Musulmans (AEM). “Ja són gairebé 35.000 persones assassinades a Gaza i és una vergonya que això passi sense que ningú faci res per aturar aquesta massacre“, explicava Maisaa a Foc Nou. La jove subratllava la importància d’impulsar “una mobilització potent” que inclogués estudiants, treballadors i la societat en general “per tal que les institucions tallin relacions de tota mena amb el règim sionista” i, d’aquesta manera, exerceixin una pressió real sobre aquest. “Els estudiants estem aquí per alçar la veu i per moure’ns, per fer-nos escoltar”, va assegurar.
Chetouani va parlar també sobre el component religiós del conflicte en la Franja de Gaza. “Nosaltres, com a musulmans, no tenim cap problema amb la religió jueva. La respectem com qualsevol altra religió i, fins i tot, creiem en la paraula del profeta Abraham. La nostra lluita és en contra del règim sionista, que malauradament s’associa al judaisme i defensa que, per dret diví, poden ocupar Palestina, una terra que també és històricament important per a l’islam”, raona. “Però això no només toca de prop musulmans, ja que també existeixen palestins jueus, cristians, ateus, etc. I amb l’ofensiva israeliana també s’ha destrossat molt patrimoni cristià. És per això que és important separar la religió del conflicte en si”, afirma Maisaa.
Pel que fa a les eleccions catalanes del 12 de maig, on l’acampada pretén incidir sense “interrompre el vot de la ciutadania” –així ho expressava el comunicat del 8 de maig–, Maisaa Chetouani trobava important fer arribar un missatge a la classe política. “És crucial que els nostres líders prenguin decisions fermes i efectives, sense donar-nos gat per llebre. No pot ser que mirin cap a una altra banda de manera cínica i hipòcrita, perquè això ens afecta a tots”.
Jesús Mari Pardo
Filòleg i periodista
@JesusMariPardo
