Menu
23 d'abril de 2024
Com bé es comenta a la introducció de El llibre de les religions: “L’ésser humà comença aviat a preguntar, un nen de tres anys és capaç de fer-se preguntes que els adults no saben contestar, un de cinc anys pot meditar sobre els mateixos enigmes que un ancià”. Preguntes, entre altres, com: ¿qui soc?, ¿d’on vinc?, ¿què passa quan morim?, ¿hi ha un Déu?
Per donar resposta a competències relacionades amb la diversitat religiosa, a Barcelona, hi ha l’Espai Interreligiós, un projecte de la Fundació Migra Studium —entitat que enguany celebra els 20 anys—. Vaig tenir la sort de poder treballar com a educadora en aquesta iniciativa durant quatre anys. Cada any hi arribaven centenars d’alumnes de primària i secundària i, en realitzar les dinàmiques, formulaven aquestes qüestions existencials.
Hi havia a l’Espai Interreligiós un exercici imaginari que consistia en travessar un riu. A cada ribera es trobava un grup d’excursionistes que havia de travessar a l’altra banda amb quatre pedres. A més, per comunicar-se entre ells, només podien fer servir gestos. Així és com uns i altres començaven a avançar en direccions oposades. Aviat s’adonaven que amb quatre pedres no en tenien prou per creuar. Tot seguit, diverses gestions del conflicte. Hi havia moltes versions. La més habitual era que un grup robés les pedres de l’altre grup i allò acabés en una batalla campal, sort que les pedres eren de suro. Però alguns també arribaven a la conclusió que, per diferents que fossin, els dos grups compartien l’objectiu de creuar el riu. Per això podien cedir-se mútuament les pedres i fer un camí de vuit roques per travessar en la direcció desitjada.
La dinàmica seguia amb el símbol d’una roda de bicicleta. Un cercle que es connectava amb el seu centre mitjançant diferents radis. El pneumàtic simbolitzava la diversitat: les diferents cultures, religions i identitats. I els radis, el camí de cada individu per arribar al centre; a una transcendència que resulta comuna, a unes preguntes que troben respostes similars en les diverses religions i concepcions de vida. Exemple d’això és “la regla d’or”. En tots els textos sagrats, i també en dites populars, es pot extreure el missatge “el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”.
Aquesta afirmació està relacionada amb la tolerància, que es la base per a la pau i el diàleg. Un pot conservar les seves conviccions i a l’hora respectar les dels altres. Observar amb tranquil·litat diferències i similituds, predisposar-se a escoltar amb serenitat. Per desgràcia, la història va plena d’exemples d’intolerància. També de religions que han lliurat guerres, o de conflictes que s’han potenciat marcant diferències religioses. Tanmateix, convé recordar de la mateixa manera que les religions i els seus líders han sigut crucials per gestionar conflictes locals i internacionals. La religió té influència en la societat, i pot incidir en l’àmbit polític.
La Declaració del VII Congrés de líders de Religions mundials i tradicionals(15/11/22) recorda que Déu és font de pau i apel·la als fidels a fer-se responsables d’aquesta pau, de la convivència i del diàleg que porta a la fraternitat. El compromís central dels líders religiosos que queda palès en aquest document és l’abandó de tota retòrica agressiva i el treball per aturar els conflictes. Una declaració que continua amb la línia del Document sobre la Fraternitat Humana per a la Pau mundial i la Convivència signat pel papa Francesc i el Gran Imam d’Al-Azhar, Ahmad al-Tayeb.
Durant la trobada a Bahrein amb al-Tayyeb i el Consell Islàmic d’Ancians, el papa Francesc va fer referència a la Declaració del VII Congrés per il·lustrar el compromís de l’Islam en favor de la pau amb diferents exemples. “Aquestes referències li serveixen per explicitar la lliçó dels primers capítols del Gènesi on es diu que allunyar-se del pla previst per Déu provoca baralles entre germans, catàstrofes mediambientals i un diluvi d’odi que comporta l’expulsió del paradís originari… i és que l’origen de tots els mals és haver deixar de sentir-nos custodis dels altres”, explica el filòsof i teòleg Francesc-Xavier Marín. El també professor de l’ISCREB afirma que cal posar la realitat abans que les idees i, així, “abraçar un futur de fraternitat, abans que un passat ple d’hostilitat.”
Recordo el professor John Paul Lederach, menonita i expert en mediació i construcció de la pau, en una de les classes magistrals a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, recuperant el verset 10 del salm 85: “La misericòrdia i la veritat s’han trobat, la justícia i la pau s’han besat”. Va ser revelador per a ell en tant que la veritat, la misericòrdia, la justícia i la pau es fan fonamentals per trobar el lloc de la reconciliació. Un lloc on no només seran protagonistes els líders polítics i religiosos, sinó que, segons Lederach “seran necessàries les implicacions de líders de nivell mig, que puguin tenir accés tant a les bases com a les elits, donada la seva àmplia xarxa de connexions socials”.
El professor es planta enmig de l’aula amb un bol cantaire tibetà i comença a fregar el llautó amb un bastó recobert de feltre. En fer-ho, es produeixen vibracions que, a cada gir, assoleixen més intensitat de volum. Un contenidor que uneix diversos sons. De nou el símbol del cercle que uneix en el seu centre un perímetre de diferències. “El so s’expandeix, s’allunya, toca i envolta l’espai que té al seu abast. No sorgeix d’una única vibració, sinó de múltiples i diverses vibracions que interactuen, produint friccions generatives”, descriu Lederach.
La pau, la reconciliació i el diàleg són processos de fons, que no dibuixen un final, i que demanen compromís en la cura de relacions que portaran a la coneixença, a la confiança entre els individus d’una societat. Això permetrà mantenir-se vigilant, reconèixer de seguida el conflicte i oferir una resposta que miri cap a la conciliació. Com apunta Marín, “no podem acollir-nos i conviure si seguim essent uns estranys entre nosaltres, una humanitat cada cop més esquinçada sota les condicions de la globalització respira amb por rere les quimeres del poder i els diners, per això les religions estan cridades a ser el cor que uneix tots els membres, l’ànima que dona esperança a les més altes aspiracions”.
Durant les darreres dues dècades, a Catalunya i la resta de l’Estat han emergit un bon nombre d’entitats orientades a articular el diàleg interreligiós des de l’àmbit institucional: enguany, es compleixen 15 anys des que el Consell de Ministres va aprovar la iniciativa del Ministeri de Justícia per crear la Fundación Pluralismo y Convivencia, que té com a missió “incentivar el reconeixement i l’acomodament de la diversitat religiosa com a elements bàsics per garantir l’exercici efectiu de la llibertat religiosa i la construcció d’un marc de convivència adequat”.
A casa nostra, cal destacar la tasca de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, un organisme pioner a l’Estat on s’atenen les diferents entitats religioses establertes al territori. Igualment, el servei municipal de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de Barcelona, que treballa per garantir el dret a la llibertat religiosa i de consciència, el reconeixement cap a la pluralitat religiosa present a la ciutat, i la generació d’espais de participació, diàleg i interacció positiva d’aquesta diversitat.
A més, comptem amb projectes com ara el ja mencionat Espai Interreligiós de Migra Studium, l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, el Grup de Treball Estable de Religions o el Grup de Religions i Pau de Cristianisme i Justícia. Es tracta, doncs, de crear llocs estables, segurs, cercles on es puguin trobar respostes a preguntes existencials des de diverses perspectives. Perquè, com deia Hans Küng, “no hi ha pau mundial sense pau religiosa”.
Lucía Montobbio
Periodista i mediadora
@lucia_montobbio
