“Volem mostrar com les religions poden ser constructores de pau”

Qaisar Mahmood Malik amb Marc Eloy i Joan Hernàndez a Manresa
Qaisar Mahmood Malik amb Marc Eloy i Joan Hernàndez a Manresa

Quasir Mahmood Malik, missioner a Barcelona de la comunitat musulmana Ahmadia d’Espanya

Representants de les diferents confessions i comunitats religioses presents a l’Estat han condemnat durant els darrers dies l’atac que va ferir el capellà Antonio Rodríguez i va acabar amb la vida del sagristà David València a l’església de La Palma, d’Algesires. Una d’elles ha sigut la Comunitat Ahmadia de l’Islam a Espanya, que en un comunicat publicat immediatament després de la brutal agressió ha expressat la seva consternació i commoció pel que han considerat “un atac indignant i malvat, que no pot ser justificat de cap manera ni circumstància”.

Quasir Mahmood Malik és missioner al Moviment Musulmà d’Ahmadia. A Barcelona, s’ocupa de dinamitzar els grups de joves. Els ahmadies van arribar a Catalunya l’any 1986. També tenen comunitats a Madrid, Múrcia, i València. Es distingeixen pel seu paper conciliador. El seu lema és “amor per tots, odi per ningú”, i el materialitzen en el seu dia a dia i també mitjançant la seva onegé Humanity First. Amb tot, són perseguits per la majoria dels països musulmans. Són considerats “heretges” per creure que Jesús no va morir a la creu, i que el messies esperat és el seu fundador: Hadhrat Mirza Ghulam.

Un restaurant indi

Qaisar en un acte de la Comunitat Ahmadia
Qaisar en un acte de la Comunitat Ahmadia

Quasir parla assegut en un restaurant indi de la Rambla del Raval de Barcelona. En castellà i barrejant paraules en anglès explica la seva història. Va néixer al Pakistan, va estudiar Teologia al Regne Unit, i l’any 2018 es va desplaçar a Barcelona. Està casat i té tres fills petits. Pertany a la comunitat ahmadia que es troba a la Via Júlia i es dedica sobretot als joves. “És important implicar-los en la comunitat, que puguin pensar en iniciatives i proposar-les a la resta”.

“Aquest és un dels millors restaurants hindús de Barcelona”, continua i demana pollastre tandori, amanida de llegums, xai macerat amb iogurt, cogombre amanit amb diverses espècies, però res que sigui gaire picant. A la comunitat de Barcelona se celebren reunions locals, i menjars comunitaris. Hi ha un grup de dones, i també un grup de diàleg interreligiós. “Treballem amb el grup de diàleg de Nou Barris, que al seu torn està lligat amb tota l’activitat de diàleg interreligiós que es promou des de l’AUDIR”. Al centre també s’organitzen classes de lectura del Corà i ensenyaments islàmics. “Els nens participen en concursos d’oratòria i fan presentacions”. També hi ha activitats més lúdiques com a “competicions esportives o concursos de poemes”.

La Comunitat Ahmadia a Espanya

La primera comunitat del moviment ahmadia a Espanya va néixer a Madrid. Va ser l’any 1946, quan el representant D. Karam Illahi Zafar es va establir per passar el missatge de l’Islam als ciutadans. “El que fèiem era publicar llibres, organitzar xerrades i col·loquis per a transmetre els nostres valors religiosos, en concret els relacionats amb la pau i l’espiritualitat”. No sols a un públic ampli, sinó que també a autoritats i personalitats públiques com la reina Sofía o el rei Felip II. Avui dia, compta amb centenars de membres a Espanya, repartits a les seus de Madrid, Barcelona, Múrcia i València.

“He triat un restaurant indi per a fer l’entrevista perquè precisament és a l’Índia que comença la història de la Comunitat Ahmadia”. Es va fundar en el 1889, per Hadhrat Mirza Ghulam, en Qadian, una població que es troba al Punjab. Després, s’han establert en més de 206 països. “Som una comunitat musulmana molt dinàmica i moderna” i “volem una comunitat de valors morals i ètics sòlids”.

Perseguits en països musulmans

Els ahmadies han tingut problemes en molts països musulmans per les seves creences. La Lliga Mundial Islàmica va declarar, en 1974, que la Comunitat Ahmadia no pertanyia a l’Islam. Els consideren heretges perquè difereixen del que la majoria de musulmans creu. “La principal diferència religiosa entre nosaltres i la resta dels musulmans és que creiem que Jesús va ser un profeta i, per tant, va viure com un profeta i va morir com un profeta”.

Per defensar això, fan referència a 30 versos del Corà. També creuen que la tomba de Jesús està a Caixmir. “Molts investigadors no islàmics comparteixen un punt de vista similar… creiem que el Messies llargament esperat no va descendir físicament del cel perquè va morir a la terra, i un no pot estar en el cel de manera física perquè el cel és un estat espiritual.”

El Messies que vindria naixeria dins dels musulmans com a musulmà, però seria triat per Déu per a la noble tasca de reformar la comunitat musulmana. Aquest messies va arribar amb la persona de Mirza Ghulam Ahmad, de Qadian. “Ell no ha reclamat una profecia separada o una llei separada, sinó que és un missatger que ve a reformar i guiar als musulmans en l’Islam”.

A més, hi ha també tensions perquè “som coneguts per defensar els drets universals de totes les religions, fins i tot de les minoritàries; de la mateixa manera treballem per empoderar les dones dins de les comunitats”.

Constructors de pau

La Comunitat Ahmadia és reconeguda per la seva trajectòria de mediadors. “Volem treballar amb tots els pobles, sense importar la religió, la cultura, l’origen”. Rebutgen tot acte violent o relacionat amb el terrorisme, “elaborem programes educatius per a transmetre valors pacífics, positius i fer reviure l’Islam pertot arreu; ens volem allunyar de qualsevol acte de violència”.

Amb el transcurs dels anys, s’han guanyat el nom de comunitat pacífica, respectuosa amb la llei, perseverant i caritativa. I això s’ha traduït en projectes socials, institucions educatives, publicacions, serveis sanitaris i humanitaris. De fet, el missatge que va donar Hazrat Mirza Ghulam Ahmad “era conciliador, i posava en el centre la pau, la germanor universal i la submissió a la voluntat de Déu”.

Tenen per objectiu potenciar valors humans, morals i espirituals. “Estimulem el diàleg interreligiós i treballem per a trencar prejudicis de l’Islam que hi ha a vegades a Occident, per a nosaltres és bàsic que puguem entendre’ns amb totes les religions, tal com diu l’Alcorà: no ha d’existir cap coacció en la religió”, diu, mentre mostra fotografies de la darrera trobada en què ha participat, el Fòrum Internacional Multireligiós ‘Cruïlla de Camins’ a Manresa.

Trobada de representants religiosos a Manresa
Trobada de representants religiosos a Manresa

Els ahmadies organitzen, de manera periòdica, simposis per a incentivar el diàleg i la pau. Per exemple, en la seu de Londres se celebra el Simposi Internacional per la Pau, on cada any “venen personalitats de tots els àmbits, principalment de l’acadèmic, del religiós, i del polític… ara recordo la presència de Boris Johnson en una de les últimes trobades”.

De la mateixa manera, es convoquen jornades interreligioses a les quals assisteixen diversos líders. “Volem mostrar com les religions poden ser constructores de pau, com defensen valors morals universals”. A més els seus referents de la comunitat també participen en altres organismes com en el Parlament Europeu, o a la UNESCO, on l’actual líder, Hazrat Mirza Masur Ahmad ha denunciat l’extremisme i ha parlat diverses vegades en públic sobre les claus per a fomentar la pau.

Serveis humanitaris

La Comunitat Ahmadia també té la ONG Humanity First. “Mitjançant aquesta organització podem assistir, de manera no lucrativa, a persones que viuen situacions de pobresa a tot el món”. Trobem la seva presència en tots els continents. Es realitzen diverses accions com “la construcció d’hospitals, d’escoles, de pous d’aigua, de banc d’aliments”. A més, han participat en l’assistència a persones afectades per desastres naturals o guerres en diversos punts del món. “Ara mateix estem per exemple al Pakistan i a Ucraïna, on es viuen dues de les crisis actuals més urgents”.

L’objectiu de Humanity First és oferir suport sostenible a la societat, i a la vegada, empoderar la comunitat local perquè pugui actuar de manera autònoma. “El que més prioritzem són els projectes de salut i de seguretat per a atendre aquells que són més vulnerables”.

Lucía Montobbio
Periodista i mediadora
@lucia_montobbio

Comparteix

Contingut relacionat