Una persona sàvia va dir alguna vegada que “les errates són les últimes a abandonar el vaixell.” Això és una cosa que saben la majoria d’editors. També ho sabia el nostre col·laborador, l’escolapi Andreu Trilla, que va morir sobtadament aquest 9 de setembre a Igualada a 86 anys després de patir un accident domèstic.
L’art de detectar errates el va aprendre treballant en una impremta al barri de Can Serra, de l’Hospitalet de Llobregat, on l’any 1971 es va instal·lar amb una comunitat escolàpia mogut pel desig de ser un capellà obrer.
Acabat d’arribar de París, on havia sigut testimoni del Maig del 68, a Can Serra va poder participar intensament en el teixit social i cultural, compartint el dia a dia amb la gent. Va ser en un període convuls marcat pel tardofranquisme i la Transició. L’Andreu recordava bé aquella etapa de la seva vida.
El que no era capaç de recordar era el moment exacte en què va començar a col·laborar amb el Foc Nou comentant novetats editorials a la secció de crítica. “He llegit centenars de llibres gràcies a aquesta revista”, admetia durant la trobada del 50è aniversari de la capçalera.
Coneixedors de la seva gran capacitat lectora, que el va portar a produir innombrables recensions, els successius responsables d’aquesta publicació li vam fer arribar durant dècades voluminosos paquets de llibres. Comentava absolutament tots, amb textos breus i amb un estil sempre acurat i profundament respectuós. “Quan acabo de llegir i envio les ressenyes, penso que descansaré una mica, però aquell mateix dia, rebo un altre paquet de llibres”, explicava.
L’any 2025 es va oferir desinteressadament a corregir l’edició castellana del meu llibre sobre el papa Lleó XIV, cosa que va fer amb rapidesa i precisió. “Em sentiré ben ‘pagat’ si el teu llibre té l’èxit que espero”, va comentar. Ara estava a punt de llegir una altra obra meva que acaba de sortir de la impremta. La hi vaig fer enviar feia només uns dies, juntament amb una dotzena de novetats més. Sempre m’escrivia un correu per avisar-me que havia rebut la tramesa, però aquest darrer cop no va tenir temps.
Ja et trobem a faltar, Andreu. Gràcies per haver sigut sempre tan amable i bondadós. Descansa en pau.
