Sabino Ormazabal va ser un activista basc pels drets humans convençut de la resolució noviolenta dels conflictes, defensor del pacifisme, l’antimilitarisme i la desobediència civil. Va néixer a Donostia el 1953 i va morir el passat mes d’agost deixant una profunda empremta en els moviments socials de tot el país. Entre les múltiples causes que va abraçar, també hi van haver l’ecologisme i l’autodeterminació dels pobles, sempre mitjançant la mobilització pacífica ciutadana, a la qual també hi ajudà els llibres que publicà sobre les seves causes.
Cinc van ser els seus grans eixos de reflexió i d’acció. D’una banda, el pilar de la noviolència i la desobediència civil. Va ser un teòric i activista compromès amb l’acció directa noviolenta. Va formar part de col·lectius com Bidea Helburu (“El camí és l’objectiu”) i va coordinar nombrosos tallers i jornades per formar la ciutadania en mètodes de resistència pacífica enfront de les injustícies. El segon gran eix va ser la defensa de l’antimilitarisme, oposant-se fermament a la militarització de la societat. Va donar suport actiu al moviment de l’objecció de consciència i a la insubmissió davant el servei militar obligatori (la “mili”) durant les dècades dels 80 i 90. En tercer lloc, va mantenir vincles amb el pacifisme català, en especial col·laborant amb espais de reflexió amb entitats catalanes com el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, on era molt valorat per la seva capacitat d’anàlisi de la violència des d’una perspectiva crítica i global, i va acabar creant la delegació basca del Centre. A Catalunya va ser reconegut amb el Memorial Josep Vidal i Llecha per la Pau.
En quart lloc, la seva permanent actitud de rebuig a totes les formes de violència va ser admirable. En el convuls context polític basc, Ormazabal es va desmarcar i va rebutjar obertament qualsevol expressió de violència, inclosa la d’ETA, fet que el va convertir en una figura clau per al diàleg. Va centrar els seus esforços en la reconciliació, l’empatia i el reconeixement de totes les víctimes del conflicte. Finalment, es va exercir excel·lentment com a divulgador i escriptor per la pau, tot deixant clar el seu pensament en nombrosos llibres i documentals. Destaca especialment la seva obra 500 exemples de noviolència. Una altra manera de contar la història (traduïda al català pel col·lectiu Tercera Via), on recopilava accions pacífiques globals per demostrar que el pacifisme és una eina eficaç de transformació social.
Ormazabal va ser un dels grans exemples de fraternitat eusko-catalana en les lluites per la pau, la noviolència i la llibertat dels individus i dels pobles.
