Creure: parlar de cor a cor

Jordi Corominas és un conegut pensador, filòsof i professor. També és un home apassionat, que sap parlar des del cor i que transmet allò en què creu. A Cruzando Fronteras l’hem entrevistat en ocasió de la publicació del seu llibre Entre els déus i el no-res. Religions, espiritualitats, ateismes, publicat per l’editorial Fragmenta, que aconsegueix ara una segona edició en català, revisada i augmentada, amb inclusió de nous autors com Milan Kundera, Hegel o Kant, i contemplant també la realitat africana en les seves pàgines, fruit del diàleg amb els seus lectors i interlocutors, per la qual cosa subratlla que es tracta d’una “obra viva”.

Són molts els autors presents en l’obra: R. Oto, M. Eliade, L. Feuerbach, C. Lévi-Strauss, C. G. Jung, L, Marx, E. Durkheim, B. Malonowski, F. Nietzsche, l’Escola de Frankfurt i, més pròxim a nosaltres, el filòsof Francesc Torralba, de qui Corominas parla de la pèrdua recent d’un fill i la seva honradesa en afrontar la reflexió sobre la mort i el dol.

El filòsof Corominas, natural de Barcelona i establert ara a Andorra, enmig de muntanyes i valls, ens brinda un volum que, en les seves pròpies paraules, “vol ser una petita topografia, una introducció a les grans cerques de sentit de la humanitat des del més primordial i encomiable de cadascuna i des d’una profunda admiració i curiositat per totes aquestes coses tan inútils”. Sens dubte, aquesta comesa l’aconsegueix amb escreix.

L’obra té tres parts, 14 capítols, i compta amb més de cinc-centes pàgines en les quals trobem:

a) Els conceptes importants del tema

b) Els mites i religions en diferents cultures i el seu futur

c) Una selecció de textos com a suport documental

Resulta molt nova i suggeridora la part en la qual aborda els mites i les creences de les persones indiferents, agnòstiques i atees. L’estudi va més enllà de la diferència entre creients i no creients, perquè els uns i els altres “creuen en coses diferents”. Les persones indiferents estan penetrades ja per uns mites. En la nostra educació ens estructura la família, les institucions, l’escola i els mitjans de comunicació, entre altres. Ens introdueixen una sèrie de creences. Les creences ens porten a plantejar-nos si veiem a totes les persones com a iguals o diferents.

En l’obstinació de Corominas està donar a conèixer la diversitat de religions i creences amb el seu rigorós estudi i cura de les traduccions de les llengües originals de les fonts. A més, aporta una original definició d’espiritualitat: “L’espiritualitat és l’obertura íntima a la trama singular de la nostra vida i és universal: tothom és espiritual”. Per a ell, hi ha religió allà on es trobi un sentit i un horitzó per a la pròpia vida.

No estaria malament, com apunta l’autor en la conversa, que comencés alguna matèria amb el nom de “Filosofia de les creences” que, en el temps present, seria de gran ajuda per a aquells que vulguin orientar-se en aquesta diversitat de maneres diferents de creure a nivell global, on malgrat la sensibilitat de voler-ho tot “a la carta” (“religió líquida”), creure o no creure (que té també el seu rerefons de creença) suposa un compromís i un no quedar-se encreuats de braços.

Ara, el nostre autor està immers en una biografia i en els textos de la correspondència del filòsof Xavier Xubiri, de qui és especialista. També li agradaria escriure un llibre amb l’estructura d’aquest del qual parlem, però aplicat només al cristianisme. Afirma que “la sorprenent interpretació cristiana és que Déu s’identifica totalment amb Jesús, també en el moment de la creu i la mort”. Seria el punt neuràlgic que de la religió cristiana, caracteritzada per la llibertat i la gràcia.

En abordar aquesta qüestió del cristianisme porta a col·lació una cita de Torralba que és ben suggeridora: “Alguns coneguts i lectors em formulen una pregunta molt interessant des del punt de vista retòric: em demanen com pot ser encara cristià… La pregunta adequada hauria de ser: ‘Ja ets cristià?’. I llavors li hauria de dir que ser cristià és estar permanentment en camí; que consisteix a donar es compta del que queda, del que encara no s’ha fet realitat; que consisteix a sofrir la transició de l’home vell a l’home nou”.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7