Ecoansietat del jovent

El setembre del 2021, un estudi publicat a la prestigiosa revista The Lancet Planetary Health va analitzar les respostes de més de 10.000 joves d’entre 16 i 25 anys de deu països, amb l’objectiu de comprendre com el canvi climàtic afecta la salut mental d’aquest col·lectiu. Els resultats van revelar que el 70% dels enquestats expressaven preocupació per aquest fenomen (amb un 59% d’ells profundament preocupats), i més de la meitat se sentien enutjats, culpables o impotents. Aquestes dades posen de manifest un fenomen cada vegada més reconegut en els darrers anys: l’ecoansietat. Considerada com un dels mals del segle, tota una generació ha crescut amb l’angoixa constant de veure com la sequera, els incendis forestals, el desgel i la pujada del nivell del mar es converteixen en notícies diàries als mitjans de comunicació.

Des d’una perspectiva mèdica, encara no existeix una definició consensuada de l’ecoansietat. És important remarcar que no es considera, de moment, un diagnòstic psiquiàtric oficial, i tampoc apareix en la classificació dels trastorns mentals. No obstant això, l’American Psychological Association la descriu com “la por crònica a una catàstrofe ambiental”. Segons un informe del Col·legi de Psicologia de Catalunya, les alarmes van saltar durant el confinament imposat per la pandèmia de la Covid-19 quan el 42% dels joves van experimentar símptomes d’ansietat o depressió. Molts investigadors subratllen que no es tracta d’una malaltia mental, sinó d’una ansietat que representa una resposta racional i saludable davant la gravetat creixent de les problemàtiques mediambientals. Pel que fa a la població adulta, l’Observatori del sistema de Salut de Catalunya destaca que el consum de psicofàrmacs, com ansiolítics i antidepressius, va incrementar un 11% entre 2010 i 2020, situant Catalunya entre les regions amb els índexs de consum més alts d’Europa. Malgrat que el sistema de salut pública ofereix serveis d’atenció a la salut mental, les llargues i exasperants llistes d’espera condemnen molta gent a buscar ajuda en el sector privat, fent que l’accés a la salut mental depengui dels recursos econòmics. Aquesta realitat deixa la població més vulnerable abandonada i sense les cures essencials que necessita.