La Laia Puig viu a Manlleu (Osona) i actualment està fent un Doble grau d’Educació infantil i d’Educació primària a la Universitat Abat Oliba de Barcelona. Les perspectives que té de futur a curt termini són: primer de tot, poder anar a la JMJ aquest estiu (“econòmicament és un repte”) i, en segon lloc, poder acabar els estudis per tal d’exercir com a professora, però abans de fer això voldria fer un voluntariat a Benín, per ajudar a tots aquells nens que necessitin l’ensenyament.
¿Per què has decidit anar a la JMJ?
Principalment perquè m’he fiat de la gent que m’ho ha proposat. En segon lloc, per conèixer gent de tot el món, per veure el papa Francesc i per visitar Lisboa; finalment, per viure una setmana més a prop del Senyor.
¿Vas heretar la fe de la teva família, dels teus pares?
Sí, perquè van ser la meva família que em va convidar a rebre els sagraments, però és veritat que vaig començar a ampliar la meva fe sobretot gràcies a l’escolarització a l’Escola la Gleva i especialment amb els professors, també gràcies a la relació amb el mossèn de la meva parròquia i finalment gràcies, el moviment de “Comunión y Liberación”
El fet de ser catòlica, ¿et fa sentir diferent dels altres?
Diferent no, però és veritat que depèn d’on i amb qui estiguis et sents fora de joc. Però això no em limita perquè amb la llibertat que m’he treballat m’he escollit un entorn d’amistats on estic molt còmode.
¿Parles de Déu o de l’Església amb els teus amics o família?
Sí, no tinc cap problema amb expressar la meva creença. Però és veritat que fora d’aquest entorn que et comentava en l’anterior resposta, a vegades se’m pot fer més complicat parlar de Déu, però si m’ho qüestionen no ho negaré mai i continuaré sempre actuant com a tal, amb els meus valors cristians.
El papa Francesc ha recomanat als participants de la JMJ que parlin amb els seus avis, perquè n’aprenguin. ¿Parles habitualment amb els avis o la gent gran? ¿T’agrada fer-ho?
Sí que hi he parlat, amb la gent gran de la meva parròquia. Puc dir que gairebé cada diumenge a missa parlo amb alguna persona gran. Fins i tot a la meva parròquia estic intentant promoure que es comprin rosaris per tota la gent de la parròquia per fer-los beneir pel Sant Pare i després regalar-ne a cadascú. També puc afegir que m’encanta parlar amb la gent gran perquè n’aprens moltes coses. Sempre penso que han viscut més anys que jo i tenen més experiència i això fa que em puguin ensenyar molt.
¿Què penses del papa Francesc?
Primer de tot penso que és un pilar fonamental de decisió, guiatge i orientació de la religió catòlica. Des del meu punt de vista, el veig amb una tendència progressista, entregat a les persones que pateixen, els joves i gent d’arreu del món i finalment la manera d’expressar la seva opinió és molt propera i entenedora, sobretot pels joves.
Redacció Foc Nou
