Quan fa un parell d’anys, el diari The New York Timesva publicar un article que analitzava per què el papa Francesc era “l’estrella de les imatges generades amb intel·ligència artificial”, el Vaticà no va fer declaracions. La figura de Francesc era ideal, hi deia una professora d’Ètica Cristiana de la Yale Divinity School, perquè “desafiava totes les expectatives”. Les imatges eren estrafolàries, però inofensives i, fins i tot, simpàtiques: el vam veure vestint un gruixut anorac blanc de plomes inspirat en Balenciaga o conduint una Harley Davidson. Només tres dies després de morir, va ser protagonista d’un vídeo que va petar les xarxes: hi apareixia, al cel, fent-se selfies amb Jesús i la Verge Maria al ritme de Knockin’ on Heaven’s Door.
Ara, en canvi, l’oficina de comunicació de la Santa Seu ha hagut de sortir al pas de la difusió d’un vídeo manipulat del papa Lleó XIV on se’l fa parlar amb lloances al president de Burkina Faso, Ibrahim Traoré. El vídeo és llarg (36 minuts), matusser (és fàcil detectar que el moviment dels llavis no és natural i que la imatge es repeteix en bucle) i gens inofensiu: és un exercici conscient de desinformació política. Des que va arribar al poder fa dos anys amb un cop d’estat militar, Traoré es presenta com a líder d’un nou panafricanisme antieuropeu i proper al president rus, Vladímir Putin.
Establir una governança global a la IA no vol dir, només, protegir la dignitat humana enfront dels algoritmes o garantir la distribució dels guanys de l’automatització laboral. El gran repte a què ens afronta és la capacitat de distingir la realitat i, sobretot, la renúncia voluntària a ser déus. Fa també dos anys, figures clau de les empreses tecnològiques —inclòs Elon Musk— van demanar una suspensió de la recerca en IA avançada davant la certesa que s’estava desenvolupant “ments no humanes” que potser no podríem entendre, predir o governar. “¿Hauríem d’arriscar-nos a perdre el control de la nostra civilització?”, van preguntar. Crec que necessitem com mai un altre papa que desafiï totes les expectatives i ofereixi respostes clares, contundents i, per la rapidesa vertiginosa amb què es mou aquesta revolució, urgents. I que Lleó XIV sigui, també, matemàtic em sembla un privilegi històric.
