Tapissos a l’ombra de l’oblit

Durant llargues temporades, la catedral de Tarragona havia exposat part de la seva col·lecció preciosa de tapissos flamencs, a les columnates i entre altars, a dreta i esquerra del seu recinte. Ara ja tinc molts anys, però quan érem més pobrets —ho era la població en general—, no es feia pagar a ningú per entrar a la catedral. I els de casa la visitàvem molt sovint, per devoció i per admiració. El meu pare i la meva àvia ja m’hi acostumaven a portar des que era nena.

Els tapissos que llavors estaven exposats eren de la col·lecció dels Proverbis, fabricats als tallers de Brussel·les a inicis del segle XVII. El canonge de la catedral de Tarragona, Diego Girón del Rebolledo, de família noble i acabalada, va ser el posseïdor d’aquesta col·lecció fins al dia de la seva mort, l’any 1682. Al testament disposà que si aquests tapissos no s’arribaven a vendre en subhasta, volia que els donessin a la catedral d’on ell era canonge, entre altres dignitats.

En vaig aprendre molt, d’aquests tapissos; m’agradava explicar-los als amics forasters, que venien de visita. Proverbis eterns, que fins i tot ens arriben des dels temps dels romans. “Tant va el càntir a la font, que finalment es trenca”. “L’amor floreix per tot arreu”. “Parlant la gent s’entén”. “Les antigues cançons ens tornen a la joventut”. “A la fi, triomfa la bona causa”. “Allò que facis, fes-ho amb prudència”. “La música recrea el cor dels homes”. I tants d’altres. Bons ensenyaments d’art, de vida, d’història.

Ara que sembla que tots som més rics, fa uns anys que el Capítol de la catedral va fer retirar aquells tapissos, que jeuen a l’ombra de l’oblit. Aquelles columnes han quedat despullades. La gent no es pot admirar ni instruir i, a més, cal pagar entrada per accedir al temple —altra cosa és el Museu—. L’accés el gestiona una empresa, juntament amb la botigueta de records. ¿Què ens ha passat? ¿Ens hem venut?