Un temps ecumènic per la creació

Com la majoria de lectors segurament coneixeu, entre l’1 de setembre i el 4 d’octubre de cada any celebrem el “Temps de la creació”. Es tracta d’una iniciativa ecumènica mundial, promoguda pel Consell Mundial d’Esglésies, que aplega cristians de totes les denominacions per tal de donar-nos l’oportunitat de renovar la nostra relació amb la casa comuna, davant la gravetat de la crisi ecològica. Un temps durant el qual la pregària i la celebració compartides ens ajuden a la conversió i el compromís comunitaris en favor de la cura de la creació. En favor d’allò que el Papa Francesc, a Laudato si’, ha denominat la conversió ecològica integral.

Les dates d’inici i fi d’aquest període tenen, com sabem, una especial significació per a la conversió ecològica. L’1 de setembre, l’Església ortodoxa celebra des de 1989, per iniciativa del patriarca ecumènic Dimitrios I, una jornada de pregària per la creació, coincidint amb l’inici de l’any litúrgic, en el que tradicionalment celebra que Déu va crear el món. L’any 2015, el Papa Francesc, a suggeriment del teòleg i bisbe grec ortodox Ioannis Zizioulas, va voler unir l’Església catòlica a aquesta festa, instituint en la mateixa data la Jornada mundial de pregària per la creació. Cada any, amb motiu de la Jornada, el papa publica un missatge de gran valor per la pregària i la meditació.

El període culmina el 4 d’octubre, data en què l’Església Catòlica celebra Sant Francesc d’Assís, el gran referent d’estimació radical per totes les realitats creades i testimoni inspirador per a l’ecologia cristiana.

En aquest període van creixent per tot el món les iniciatives ecumèniques, especialment les celebracions de pregària compartida, sota un lema, un text bíblic i un guió litúrgic compartits, que exploren les diverses dimensions de la conversió ecològica. A poc a poc, el Temps de la Creació va esdevenint un important focus de diàleg, cooperació i treball ecumènic. Enguany, el lema escollit és “Esperançar i actuar amb la creació”, inspirat en un fragment de Carta als Romans (8, 19-25), que convida a proclamar l’esperança que prové de la nostra fe, una esperança encarnada en accions concretes de pregària i predicació, servei i solidaritat.

A casa nostra el Temps de la creació no és encara un iniciativa prou viscuda a les nostres comunitats. Sabem que els processos són lents. Amb tot, de mica en mica es va prenent consciència de la importància de celebrar aquest temps. Un col·lectiu ben consolidat d’institucions catòliques, ortodoxes i evangèliques organitzen des de 2019 una celebració que s’ha convertit en un referent i que va integrant progressivament cada any a noves comunitats. Des dels seus inicis, aquesta celebració ha tingut lloc en diverses esglésies de Barcelona, a fi d’anar implicant cada cop més persones i comunitats: Santuari de la Mare de Déu del Carme (2019), Parròquia de Betlem (2021), Basílica de la Sagrada Família (2021), Parròquia de Santa Maria del Remei (2022), Parròquia de Sant Pau del Camp (2023). Enguany té lloc el 20 de setembre a la Parròquia de Sant Andreu del Palomar, a les set del vespre.

Seria desitjable que arreu del país, cada comunitat o església, d’acord amb les seves possibilitats i context, s’atrevís a promoure iniciatives ecumèniques amb les comunitats del seu entorn. No calen necessàriament grans esdeveniments, sinó signes senzills, que puguin obrir noves oportunitats i processos. Hi poden ajudar les propostes de la Xarxa d’Ecoparròquies Solidàries que impulsa Justícia i Pau. Organitzar moments de pregària o trobada ecumènica, sigui en els temples o en plena natura (en aquesta època és més fàcil) contribuirà al fet que els cristians “aprenguem a assumir els compromisos amb la creació que ens planteja l’Evangeli de Jesús” (LS, 246). Perquè, com diu el papa Francesc, la conversió ecològica necessita no solament, ni principalment, grans idees o doctrines, sinó anar avançant cap a “una espiritualitat per alimentar una passió per la cura del món”, “una mística  que ens animi”, “uns mòbils interiors” que impulsin i donin sentint a l’acció personal i comunitària (LS, 216).

Eduard Ibáñez
Advocat, adjunt al Representant personal del Copríncep episcopal d’Andorra. Exdirector de Justícia i Pau (2001-2021)
@eduardiban